Des d’àgora hem volgut fer una anàlisi exhaustiva dels programes electorals des de la perspectiva de les polítiques socials que proposen els diferents partits polítics. Hem pogut revisar a fons els programes que, a data d’avui, es poden trobar en obert. La nostra sorpresa està en que alguns partits ni tant sols el tenen penjat a les seves webs, per tant, hem fet el que hem pogut al respecte, que només té una intenció: mostrar les intencionalitats i el coneixement de la realitat social de cadascun d’ells i que en funció de llurs decisions o expectatives, afectaran en positiu o negatiu al benestar social i la qualitat de vida de la ciutadania de Lleida, sobretot aquella més vulnerable. Destacarem de cada programa aquelles qüestions que fan referència als serveis socials municipals, si es troben o no a l’agenda política, i quines mesures concreten els diferents partits en política social municipal en alguns dels col.lectius i cadascú podrà fer-se una idea de les prioritats a efectes d’exercir el dret democràtic que tenim a la vista el proper dia 28 de maig. Teniu amb link cada programa revisat dels quals hem extret la informació.
L’any 2018 vam fer un Parlem de política en el què vàrem expressar: “… si no estem en els partits fent política, i per tant, interferint en les decisions, tenim el deure ètic d’elevar, als que sí que en fan, la nostra opinió, mirada, i reivindicar, ser la veu del malestar social.
Hem seleccionat aquells indicadors que tenen a veure directament amb els serveis socials municipals, i hem observat la presència o no en els diferents programes dels SBAS, cercant informació concreta i propostes sobre qüestions que ens preocupen als i les professionals de l’àmbit social municipal i que afecten directament a la ciutadania que atenem. També la cultura, la salut, l’ocupació, l’esport, el lleure, l’economia, el comerç, la mobilitat, el turisme… son molt importants per la nostra ciutat, sobretot si es plantegen en clau social i inclusiva, però no ens ocupen directament com a treballadors/es socials ni hem filtrat la informació en aquest post.
Els programes analitzats han estat els dels grups ERC, PSC, Comú, Cup, Valents, Ciutadans i Activem Lleida. Del programa del PP no hem trobat cap concreció per Lleida, només un programa global. Tampoc el programa complert de Junts, atès que a la seva web només es poden trobar fragments d’alguns àmbits que hem rescatat puntualment. Vox Lérida tampoc disposa de programa per Lleida, però igualment hagués estat descartat per vulneració dels drets ja d’entrada.
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que si.
Proposen 39 accions que responen a l’àmbit de l’ acció social, en què manifesten que basen la seva acció política en el benestar de la ciutadania i es recolza sobre uns principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials i de participació. Volen constituir el Consell municipal de serveis socials.
En aquest programa es fa referència a accions concretes en els serveis socials municipals, que tenen a veure amb l’adaptació de la xarxa de serveis a la nova realitat de pobresa de la ciutat, la creació d’una història sociosanitària compartida entre els dos sistemes (salut i serveis socials), combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals a totes les regidories,
També fan referència als ajuts socials, que passarien a denominar-se “ajuts de suport a situacions de” per evitar l’estigmatització, prioritzant a les famílies amb menys ingressos, així com polítiques de prevenció de l’exclusió social
En l’àmbit de la Gent gran i dependència volen promoure la construcció de serveis de residències assistides per a gent gran, pisos tutelats, centres de dia, residències d’estada limitada i serveis de menjador, teleassistència, així com d’acompanyament de dia i residencials. Volen aprofundir en polítiques de suport a l’autonomia a la gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral, la millora del SAD i la cobertura de teleassistència, i atenció a les persones que tenen cura de les persones dependents.
En l’àmbit de Famílies i infància proposen treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de maltractaments, especialment per a la infància, a les dones i a la gent gran. Establir protocols d’actuació per a la seva prevenció i models de suport i acció integral per a les víctimes. Posen èmfasi en la prevenció de les situacions de dificultat personal i/o d’exclusió social i la creació de plans de minimització de l’impacte de la pobresa en la infància i els i les adolescents
Proposen treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de maltractaments, especialment per a la infància, a les dones i a la gent gran. Establir protocols d’actuació per a la seva prevenció i models de suport i acció integral per a les víctimes. Aconseguir que el CIAD de la ciutat de Lleida esdevingui el punt de referència real i efectiu de la lluita contra la violència masclista a la ciutat
Fan referència a la disposició d’alternatives d’habitatge per a totes aquelles persones i famílies en situació de pobresa, de risc i/o d’exclusió social. Actuaran sobre el parc d’habitatge desocupat per facilitar-ne el lloguer social i promouran la masoveria urbana i la borsa d’habitatge jove.
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que si.
En relació als serveis socials municipals es proposen la creació de serveis d’atenció social als diferents barris de la ciutat, seguint el principi de proximitat i de generar serveis més accessibles de suport, informació, orientació i derivació, així com campanyes informatives per explicar quins serveis i recursos es duen a terme des de Serveis Socials per tal que la ciutadania els conegui i el pugui utilitzar.
Proposen crear nous canals de comunicació entre les persones que formen els Serveis Socials, –entenem que es refereixen als equips de professionals EBAS – que han de generar un flux continu i orgànic d’informació per tal de poder detectar noves situacions de vulnerabilitat, manca de recursos i/o personal o problemàtiques emergents. D’aquesta manera, afirmen, podran posar-se les mesures preventives o correctores de forma més efectiva i eficient. I proposen la recerca de noves fonts de finançament més enllà del Contracte programa amb la Generalitat de Catalunya.
Tanmateix, proposen l’avaluació continuada dels serveis mitjançant indicadors de qualitat sobre l’atenció que rep el ciutadà i així poder millorar processos. Plantegen el concepte d’innovació social, en què hi tenen importància cabdal conceptes com la planificació dels serveis i les accions, així com la participació activa, activant les persones involucrades i la comunitat com generadores de la pròpia solució. Diuen que cal dotar a aquests serveis i professionals que els implementen, dels recursos i suport necessaris per avançar junts en una mateixa direcció.
Alguna mesura més concreta ens porta a l’augment de l’assistència psicològica als centres cívics i especial atenció a infants i persones joves, i a la creació de targes moneder per garantir les necessitats bàsiques de les persones i famílies, i eliminaran les cites prèvies per aquelles persones en situació de vulnerabilitat, millorant l’eficàcia en una resposta ràpida des dels serveis socials.
Una altra proposta concreta en infància és la recuperació del servei materno-infantil com a eina útil en favor de la inclusió al barri de la Mariola i estudiaran la seva ampliació en altres zones de la ciutat que ho requereixin, com a eina essencial d’ajuda a les famílies.
En matèria d’habitatge, es centralitza en l’Oficina Local d’Habitatge totes les actuacions de política social d’habitatge: pobresa energètica, lloguer social, mesa d’emergències etc. I diuen que incrementarem el parc públic d’habitatge per poder habilitar pisos d’acollida per la campanya de persones temporeres i altres emergències socials. Les polítiques d’habitatge que plantegen estan enfocades a aquells col·lectius amb més dificultats d’accés, ja sigui per la seva situació de vulnerabilitat o per les dificultats d’emancipació. S’establiran, per tant, mesures per facilitar l’accés real a les persones joves, l’adaptació d’habitatges per a la gent gran i la correcta gestió dels recursos residencials municipals pels casos de més complexitat.
En l’àmbit de la gent gran, proposen la designació d’un/a Defensor/a de la gent gran, impuls a la modalitat ‘cohousing’ per tal que les persones grans visquin en comunitat amb espais compartits. Volen recuperar l’autonomia de les llars de jubilats i la reobertura dels serveis de menjador. Proposen incorporar noves funcions i professionals al SAD i als Centres de dia municipals. Així mateix, proposen crear una Oficina única (OMAC Gent Gran) especialitzada en el col·lectiu de la gent gran, així com una campanya de detecció de casos de solitud no volguda a tota la ciutat de Lleida. I per finalitzar, la redacció d’ un protocol de prevenció, detecció i intervenció en situacions de maltractaments a les persones grans.
En l’àmbit de les dones, proposen consolidar el CIAD com l’espai de referència i de primera acollida de les dones de la ciutat, canviant la seva ubicació i dotant-lo de més recursos. I s’incrementaran els recursos per a l’acolliment d’urgència de les dones víctimes de violència i dels seus fills i filles, dotant de més recursos i més personal els tres pisos que l’Ajuntament té destinats a aquest fi.
En l’àmbit del sensellarisme es comprometen a la rehabilitació de l’edifici de les Josefines al carrer Acadèmia 18 i la seva posada en marxa per a persones sense llar i avançar en el model d’atenció a les persones sense llar, mitjançant el model Housing first
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? No
No fan referència en cap moment als serveis socials municipals, tot i fer referència un eix 01. Una ciutat per a les persones, idea que es concreta en “Segura, que generi confiança als habitants i no limiti els seus moviments ni decisions personals i Accessible, amb una mobilitat còmoda i compromesa amb les persones que tenen més dificultats en desenvolupar-se vitalment”.-
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que si?
Es comprometen a implementar les mesures en matèria de benestar social redissenyant el sistema, fiscalitzant cada euro de despesa pública i assegurant que la política serveixi per a atendre les persones i no un mer espectacle i simbolisme, –que entenem que és la seva visió del que passa actualment-
Proposen crear la figura de l’auditor social de barri per al seguiment de les ajudes i per a la detecció de possibles casos d’irregularitat i diuen que garantiran el benestar físic, psicològic i social de tots els ciutadans, especialment dels més desfavorits
Volen promoure una major resolució dels problemes i, per a això, volen dotar als professionals de serveis socials dels cursos necessaris per a poder exercir la seva “labor” en els àmbits que depenguin de l’ajuntament.
Diuen que garantiran una distribució equilibrada dels “centres d’assistència social” en tots els barris, descongestionant el Centre Històric i que establiran, des dels Serveis Socials, un protocol de detecció i intervenció davant els casos que el requereixin per a impedir els talls de llum, aigua o gas que afecten famílies en situació de vulnerabilitat, per a així garantir el dret a l’accés als subministraments bàsics, posant en marxa serveis d’assessorament i ajuda a les famílies amb pocs recursos.
En relació a la gent gran, diuen que establiran un protocol per a diagnosticar les necessitats que requereixen els cuidadors que tenen al seu càrrec persones amb dependència i actuaran perquè no es converteixin en meres eines del sistema. Volen promoure la creació de grups psicoterapèutics per a poder treballar les necessitats emocionals dels cuidadors de persones dependents
En relació a les persones sense llar, volen reforçar els mecanismes de detecció de necessitats alimentàries en els menjadors socials i albergs, que tindran servei d’acolliment i assistència les 24 hores que inclouran programes de reinserció sociolaboral, suport psicològic i assistència mèdica. Volen potenciar la figura de l’educador de carrer amb l’objectiu d’atendre i aconseguir la reinserció de les persones sense llar i volen impulsar programes terapèutics integrals per a les “persones indigents” sense llar.
No es fa cap referència a accions en l’àmbit de la violència masclista.
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que si.
Afirmen que l’Ajuntament no està sent capaç d’usar tots els recursos que té disponibles per a l’atenció a les persones. I les àrees d’atenció social pateixen un estrès davant l’increment de les necessitats que demana una millora en el funcionament dels propis serveis socials.
Així, proposen realitzar un procés d’anàlisi de la situació dels serveis socials municipals per identificar les mancances i les potencialitats, previ a l’elaboració d’un pla de millora. Desenvolupar un pla de millora dels serveis socials emmarcat en el conjunt de polítiques de reforç comunitari i pràctiques restauratives, que vinculin plans de participació, de salut i d’atenció social i ampliació de recursos vinculats a l’atenció social: educadors de carrers, dispositiu d’atenció psicològica, equips de mediació i suport administratiu
Proposen introduir metodologies d’intervenció psicosocial innovadores efectives, i formes de gestió més participativa o autogestionada deis equips, simplificant i optimitzant la burocràcia i revaloritzant la qualitat. En aquest sentit, anirien de la ma de la Facultat de Treball Social i Psicologia de la UdL
Volen realitzar una revisió a fons dels protocols de l’atenció a la vulnerabilitat i gestió de la inclusió social, comptant amb el comitè d’ètica de serveis socials Lourdes Zanuy.
En l’àmbit de l’habitatge, proposen el reforç de l’àrea jurídica d’habitatge per lluitar contra el desnonament de famílies vulnerables per part de grans tenidors, consolidar i ampliar els serveis d’assessorament energètic i facilitar les actuacions de millora de l’eficiència energètica dels habitatges per reduir els costos de subministrament, amb especial atenció a les zones de menor renda de la ciutat. Volen portar a terme un pla de xoc als blocs Juan Carlos i Ramiro Ledesma que inclogui accions per dignificar habitatges, per fomentar el civisme i la convivència, amb reforç d’assistents i educadores socials (recordem als candidats que la professió del treball social va deixar d’anomenar-se “assistència social” fa anys. Creació d’un departament d’habitatge integrat a l’estructura de l’ajuntament. (reordenació personal) Reforç dels serveis jurídics del departament d’habitatge i rellançament de la campanya d’inspeccions i sancions contra els habitatges buits
En l’àmbit de la gent gran i dependència, volen estudiar la remunicipalització dels serveis de cures, des del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) fins al servei de residències. Volen definir polítiques d’atenció a l’envelliment, més enllà dels actuals centres de persones grans, desenvolupant fórmules de cogestió i obrir aquests centres també a persones d’altres edats i a activitats en què puguin col·laborar aprofitant les experiències de les persones grans, així com generar serveis específics a l’horta de Lleida que tinguin en compte l’elevat índex d’envelliment de la seua població i la dispersió fora de la trama urbana.
Es proposen fer un Mapa de la gent gran, per millorar la detecció i atenció de situacions de vulnerabilitat i generar espais de pensament i debat sobre les noves formes residencials i convivencials per a la gent gran: cooperatives d’habitatge i altres fórmules per compartir espais i serveis.
En l’àmbit de les Persones sense llar diuen que és prioritari reforçar les polítiques d’habitatge amb canvis organitzatius, amb més dotació pressupostària i amb mesures valentes per ampliar el parc d’habitatge públic i reduir el parc d’habitatges buits. Iniciar els estudis tècnics per l’habilitació del primer centre de baixa exigència per a persones sense llar a la ciutat de Lleida. I desenvolupar el projecte d’equipament d’inclusió social previst a les Josefines.Dedicar 10 habitatges més als programes de Housing First els dos primers anys de mandat
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que no
Es limiten a 10 propostes entre les quals diuen que “ Trabajaremos para integrar a las personas más desfavorecidas en el mundo laboral y en el conjunto de la sociedad, así como para garantizar la dignidad a nuestros mayores y jubilados.
No tenen un programa polític estructurat a la seva web, emprem talls d’entrevistes o notícies de la web.
El candidat a Paer en Cap, Toni Postius, ha proposat la creació d’una targeta social per una atenció personalitzada, àgil i eficient. Junts fa una clara aposta per la salut emocional i per això crearà la regidoria de Benestar Emocional i Qualitat de Vida
La ‘Targeta Social’ ha d’ oferir als ciutadans una atenció personalitzada, ràpida i eficient. Aquesta targeta serà de caràcter unipersonal, per a totes aquelles persones usuàries dels serveis socials. En aquest sentit, seran beneficiàries de la targeta social les persones dependents, els infants amb risc, els joves vulnerables, les famílies en situació de pobresa, les persones amb malalties mentals, així com, totes aquelles persones amb qualsevol necessitat o dependència.
Aquesta targeta el que permetrà és “facilitar la millor atenció individual a l’usuari però també facilitar al treballador social la seva tasca d’avaluació, diagnosi i seguiment de les persones ateses”. A més, per Postius, aquesta targeta permetrà “la desburocratització del sistema, així com la racionalització dels serveis i de les ajudes per adaptar-los en cada moment i en cada persona”.
Postius ha explicat que a Junts “estem a punt per a l’atenció a les persones, una atenció que ha de partir de l’empatia i ha de ser capaç de posar-se a la pell de les persones més vulnerables”. Per això, “tots els ciutadans tindran identificat el seu treballador social de referència, que a través d’aquesta targeta podrà coordinar l’atenció personal de qualsevol necessitat que tinguin”.
Pel que fa als serveis socials, Postius ha explicat que ens trobem amb una administració que té molts departaments i que cadascun d’aquests departaments organitza els barris administrativament de diferents maneres. Això el que provoca és que una persona d’un barri determinat tingui dos o tres persones de referència a l’Ajuntament en funció de la necessitat que tingui, ja sigui a nivell de salut, a nivell educatiu o a nivell social. Per això, des de Junts, proposem “la reorganització dels límits administratius per tenir uns serveis públics ordenats i que el ciutadà sàpiga en tot moment qui és la seva persona de referència”. En aquest sentit, s’avaluarà la suficiència de personal i s’ampliarà si és necessari, així com s’adequaran els espais que es disposen a cada barri, reorganitzant tots els serveis i traient-los dels centres cívics, que no estan pensats per aquesta funció.
Persones de més de 60 anys
Postius ha explicat que un dels reptes que es posen és “ser proactius amb la solitud no volguda i per això s’implementarà un programa d’acompanyament, així com la promoció de la vida autònoma i activa de les persones mitjançant la xarxa d’equipaments municipals”. En aquest sentit, Postius s’ha compromès a “obrir els centres cívics als barris i fomentar-ne el seu caràcter intergeneracional promovent la interrelació entre centres cívics”. En aquesta voluntat, Postius ha explicat que “obrirem un espai per fer-hi ball els diumenges a la tarda, una cosa tan senzilla com aquesta és a dia d’avui una assignatura pendent amb la nostra gent adulta”.
En relació als espais residencials, seguiran treballant per la instal·lació de residències, centres de dia i pisos tutelats per a persones grans en tots els barris de la ciutat que ho requereixin, sempre apostant per un model residencial i de centre de dia més flexible i polivalent i amb millor qualitat”.
“promouran un parc d’habitatges dignes i adaptats a les necessitats de la gent gran impulsant accions com rebaixes de l’IRPF en lloguers de pisos”.
Benestar emocional i qualitat de vida “crearan la regidoria de Benestar Emocional i Qualitat de Vida, i ho faran per treballar conjuntament l’atenció a la salut i l’atenció social, especialment per aquelles persones més vulnerables com joves, gent gran, població migrada o nouvinguda o persones amb pocs recursos”.
Postius ha explicat que “els preocupa i ocupa la salut emocional de les persones, especialment dels més joves¸ i per això amb aquesta regidoria volen afavorir entorns positius així com potenciar competències emocionals per prevenir comportaments de risc”. les administracions “tenen la responsabilitat de promoure el benestar i posar els mecanismes necessaris des de tots els àmbits municipals, esports, cultura, educació, social o participatius”. Afirmen.
Es troben els serveis socials municipals a l’agenda política? Podem dir que si.
Diuen que cal Dimensionar com cal els serveis socials bàsics
Volen crear un catàleg de prestacions i serveis socials disponible per tota la ciutadania, amb transparència a disposició de les persones usuàries per tal de garantir el dret a la informació, i la fi de rumors que alimenten la xenofòbia i l’antigitanisme. Es posaran a disposició de les persones usuàries tant en els mitjans digitals com físicament en els espai d’atenció a l’usuari, per tal d’evitar conflictivitat entre treballadores i usuàries i per garantir el dret a la informació. Creació d’un cercador de totes les prestacions amb un simulador per a què la ciutadania pugui conèixer a què té dret.
Proposen la Creació de l’Oficina dels Drets Socials : com a resposta a la necessitat de diferents col·lectius en situació de precarietat, per fer front amb acompanyament tècnic i jurídic de forma col·lectiva i autogestionada als problemes quotidians vinculats d’incompliment de drets socials fonamentals, com el dret a un habitatge, el dret a una relació laboral justa i el dret a la mobilitat. L’Oficina dels Drets Socials ha de ser un punt de trobada i reivindicació de totes aquelles plataformes, col·lectius, entitats, i al mateix temps un espai de treball, assessorament i acompanyament del tercer sector social i dels serveis socials de l’administració pública. Aquesta oficina ha de constituir un espai on es col·lectivitzin els conflictes
Crear el Consell Municipal de serveis socials : per reestructurar la xarxa de lluita contra l’exclusió existent no tutelada per l’ajuntament i on tinguin cabuda tant els equips tècnics municipals com les entitats que hi col·laboren i les associacions o grups de defensa dels drets dels afectats i Elaborar un mapa de la pobresa a Lleida que identifiqui mancances, necessitats i potencialitats i que assenyali àmbits i línies d’intervenció prioritàries a cada barri.
Volen consolidar uns equips d’atenció social primària interdisciplinaris. Augmentar els recursos personals, materials i formatius. Simplificar els tràmits burocràtics d’atenció i tramitació dels diferents serveis socials.
Crearan el Fons local contra la pobresa i l’exclusió : recursos per aquelles persones que no disposen d’una font d’ingressos suficients i regulars de forma progressiva. Acostar els programes actuals d’intervenció social, insuficients i estigmatitzadors, a la proposta de renda bàsica orientada a la restitució de la dignitat personal.
Implementaran un Observatori de la pobresa i l’exclusió social : per tal de conèixer quina és la situació real de la que partim, i estableixi indicadors periòdics sobre l’estat de les condicions de vida Impulsar les intervencions comunitàries als barris
Gent gran i dependència: Proposen municipalitzar d’immediat el Servei d’Ajut a Domicili , manifestant que no s’està atenent com cal les persones grans, vulnerables i dependents de la nostra ciutat. Faran un mapeig de necessitats barri a barri, equipaments socials necessaris com centres de dia per a gent gran a cada barri.
Proposen un nou Servei d’atenció pel risc a la pèrdua d’habitatge que es pot oferir des de l’oficina local d’habitatge o des de qualsevol altra finestreta de l’administració
En l’àmbit de la Dona volen capgirar l’actual Casal de la Dona i descentralitzar l’actual atenció psicosocial i jurídica que es presta al Casal per passar- la als centres cívics de cada barri amb atenció setmanal. Hi ha d’haver una finestreta única de recursos per a dones, obrint un centre públic d’acollida d’urgència per a dones supervivents de les violències masclistes, i acabar amb la infradotació del servei de 3 habitatges municipals
Per una alimentació digna, més menjadors socials i horts comunitaris : Lleida només disposa d’un menjador social, cal augmentar el nombre d’àpats i garantir menjar fresc i nutritiu, de proximitat i amb atenció a la infància.
El servei d’àpats calents s’ha d’incloure en la reformulació del servei d’atenció i dels serveis oferts. Combatre l’estigma associat a l’ús de menjadors socials amb experiències com els menjadors socials cogestionats per les persones interessades, i amb la participació de la comunitat; considerar la possibilitat d’oferir menjars en restaurants de la ciutat per potenciar la inclusió social.
Potenciar econòmicament el banc d’aliments. Establir convenis amb entitats, supermercats, restaurants, cooperatives … per a què siguin proveïdors d’aliments de qualitat, frescos i culturalment adequats a les famílies i persones sota protecció o atenció dels serveis socials de la Paeria.
En relació a les persones sense llar, volen reobrir l’alberg municipal, generalitzar l’accés al model “Housing First” i acabar amb el model d’atenció a persones sense llar basat en l’allotjament en albergs rígids i provisionals i prioritzar la solució immediata i a més llarg termini
Volen fer un mapa de necessitats de les persones sense llar. Millorar la qualitat dels habitatges transicionals: habitacions privades en un pis i serveis comunitaris. Reformulació del model d’escala d’atenció, apostant per un model centrat en la persona, sense demandes prèvies, ni límits de temps en l’atenció. A més del servei de dutxes públiques existent, cal millorar els equipaments i instaurar sanitaris.
Només hem pogut rescatar algunes propostes en entrevistes en què proposen els principals eixos d’actuació i propostes de ciutat que s’hi detallen: ATENCIÓ CIUTADANA: Vetllar per la protecció a la infància i l’adolescència i per uns “serveis socials bàsics especialitzats (Àgorats entenem que tenen una contradicció en relació a la Llei de serveis socials)
Habilitar una residència al barri de Pardinyes i Oposició al model d’alberg projectat.
Aprovació d’un programa per a la rehabilitació d’edificis promovent l’habitatge social.Tolerància zero amb les okupacions il·legals. Creació de l’oficina per defensar els drets dels veïns i veïnes afectades per les okupacions. Vetllar pel control del padró municipal.
i fins aqui la nostra feina de filtre, a partir d’ara, que cadascú extregui les seves pròpies conclusions i actui en conseqüència!!
i podem escoltar Txarango mentrestant pensem…. i la peça que ens diu que no deixem de caminar, que trobem allò que busquem, que ens sigui lleu la direcció,,, que tot ens vagi bé….hi ha nits que encara ens pesen però no hem deixat de caminar…. que trobis tot allò que busques https://www.youtube.com/watch?v=zo157YvpaTI
TB+
Comentaris