La nostra companya Montse Bertran es la relatora que ens endinsa en els punts clau del 5è Parlem de, on és relaciona la política social i el sistema de subvencions amb el prestigi, reconeixement i visibilitat de la nostra professió.

Invisibilidad

I per fi ha arribat el Dijous 21 de Juny. Passen uns minuts de les 19 h de la tarda i arrenca el 5è Parlem de, aquest cop, per abordar un tema recurrent en la nostra professió: ” El treball Social actual, reconeixement i prestigi & precarietat i desprestigi”.

En Sebas ha estat l’encarregat d’introduir el tema i comença definint què és el treball social, Wikipedia el defineix així: “El treball social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi i el desenvolupament social, la cohesió social, l’enfortiment i l’alliberament de les persones.”En Sebas ens diu que se sent identificat amb aquesta definició, entenent que aquesta és la missió del treball social. Una missió, però, que es veu alterada per tota una sèrie d’aspectes que afecten la credibilitat, visibilitat de la nostra professió, com són:

El sistema de polítiques socials en el context de crisi econòmica. Hem passat d’un sistema públic a una tendència cada vegada més important disminució pressupostària, de privatització de Serveis i a una política de subvencions.

  • La disminució pressupostària afecta el disseny dels recursos i de les ajudes més vinculades a pal·liar, a mitigar que a promoure el canvi i alliberament de les persones i el desenvolupament social. Es realitzen i dissenyen programes Pensats des del punt de vista paternalista i assistencial.
  • La privatització de Serveis i la concurrència competitiva ha canviat l’eix d’actuació social. Ara és l’empresa privada la que té l’hegemonia en la intervenció social i la contractació basada més en Criteris Econòmics que en Criteris socials.
  • El sistema de subvencions ha modificat en molts casos la cultura organitzacional de l’administració i ‘entitats socials. La dependència econòmica de les subvencions i la seva naturalesa justificativa repercuteix en el disseny dels projectes, pensats mes a la justificació per cobrar la subvenció que en els necessitats usuaris i usuàries.

L’estat del benestar es sosté per pilars com ho són la salut o l’ensenyament també del treball social però, en aquest últim, hi trobem a faltar una metodologia més identificativa, uns valors en comú, una relació de funcions que unifiquin tasques que reforcin la nostra identitat professional, que ens identifiquin de manera clara qui som i què fem, ens ajudaria sens dubte a augmentar el nostre posicionament i prestigi en la xarxa d’atenció social.

Ens cal també ser rigorosos en l’assoliment dels principis que regeixen el treball social, com ara el principi d’universalització, participació cívica i humanitat.

El sistema de subvencions “Contractes-programa” afecten la temporalitat, inseguretat i precarietat laboral.L’índex de temporalitat és del 95% i de parcialitat del 50%. Això genera desmoralització de molts professionals.

Coincidim que és, sobretot, en les entitats socials on es produeixen situacions de precarietat on els treballadors socials hem de fer de tot, més enllà de les tasques que marca la nostra professió, som com una mena de calaix de sastre, amb contractes on no s’especifica que som treballadors ni treballadores socials sinó la funció que hem de desenvolupar en funció del projecte o activitat social on estem contractats. És curiós, també, destacar que quan a la nostra professió s’uneix una especialització, és aquesta darrera la que acabem destacant, per exemple, si estem especialitzats en mediació, ens presentem com a mediadors en comptes de destacar que som treballadors socials especialitzats en mediació. Som nosaltres, doncs, els primers que hem d’identificar quina és la nostra posició i fer-la valdre?

 

La precarietat laboral del sector, la desregulació, l’oferta de llocs de treball genèrics, la desocupació i la subocupació han provocat un reconeixement social feble del Treball Social com a professió i, tot aquest canvi de paradigma, repercuteix a la qualitat dels serveis prestats pels Treballadors socials, en la visió que té la societat dels serveis socials i de la nostra Professió.

“És necessari distingir els serveis socials del treball social. Ajudem a les persones que atenem a entendre què poden esperar de cada recurs, contextualitzant-los” diu una companya, hi ha molt intrusisme professional i, sovint, les persones que atenem ja venen amb una demanda concreta sota el braç, una demanda que comporta expectatives que en no ser complides genera descontent i molta frustració i, per això, la importància d’explicar en quin context es troben per establir detecció de necessitats i un pla de treball a seguir.

Se’ns identifica com els “apagafocs”, els que “donem” ajudes quan, en realitat, la nostra tasca principal no ha de ser la de contenció d’urgència per pal·liar els efectes de la creixent bretxa social, ens volem centrar en la prevenció, ser part de la transformació social que necessitem, podent desenvolupar un treball de camp que ens permeti detectar la “salut” social dels nostres barris i veïns per tal de preveure accions que promoguin millores socials.

 

Ja han passat dues hores, l’ambient entre els companys i companyes que ens hem aplegat al Destapa’t és força participatiu, hi ha ganes de descompressió, de buscar suport i empatia entre nosaltres. Caiem massa en el victimisme com a professionals? – Sí -, diu una companya “En totes les professions hi ha pros i contres, no som els únics, hem de saber sortir d’aquest bucle de queixes en el que ens hem posat, ja sabem les dificultats que hi ha, anem a buscar les millores”. És hora de llençar la primera pedra, i com? Formant part d’Àgora, per exemple. Som-hi!