El vespre prometia, la taula del bar Sisbris ja estava plena de converses entorn la professió i els més nous es presentaven i preguntaven per la dinàmica. Només començar es va repartir un document marc, fet per la Montse, que seria clau per encaminar la conversa i arribar a les reflexions que més ens interessava. Un cop fetes les presentacions pertinents i molt necessàries per conèixer els nostres perfils més professionals, la Xus, la moderadora va trencar el gel definint el concepte d’apoderament; com un procés per mitjà del qual es dota a una persona, col·lectiu o comunitat, d’un conjunt d’eines per augmentar la seva fortalesa, millorar les seves capacitats i augmentar el seu potencial, però ja ens apunta la idea que la complexitat arriba amb la seva aplicació, ja que existeix una ventall molt ampli de nivells, plantejaments i àmbits d’actuació. També comenta que és important diferenciar l’apoderament del coaching i que el tractament individual, basarà la metodologia segons sigui el punt de partida de cada cas i en l’anàlisi d’aquest punt de partida, és clau el passat vital. Queda clar que en un treball comunitari o un treball amb la comunitat, l’apoderament requereix d’uns passos previs i d’un consens, molt més complexa que en els casos individuals. La Montse, la conductora d’aquesta primera conversa, no vol acotar el concepte només amb la seva experiència professional i, partint d’un visió amplia del concepte, l’exemplificarà des de de la seva vivència professional i personal.
Insisteix en la importància de veure la persona i no l’usuari , de reflexionar conjuntament sobre la situació personal, com enfoquem l’entorn i mesurem recursos, per situar-nos dins una realitat compartida. Avisa que no és fàcil començar una entrevista que no saps on et portarà, si no hi ha la relació diferenciada de l’expertesa i que per això, és de vital importància objectivar la intervenció per evitar entrar en dilemes ètics i morals evitant la manipulació i sempre inferint o induint a l’objectiu. Modulant expectatives pròpies i d’altres, aproximant-nos a les realistes de cada persona i els seu entorn.
Arribem a l’entesa que per realitzar una atenció centrada en la persona, el seu entorn i els seus recursos és necessari d’un treball previ, amb un anàlisi del nostre “Jo” intern, que ens permeti veure l’altre com un igual. Una preparació que ens atorgui capacitats, habilitats i competències d’apoderament, sempre mirant de reüll els nostres egos i partint de la idea que mai ens apoderem sols. Per tant caldrà aprendre a gestionar relacions de dependència i creixement evitant la reproducció del fals apoderament. Apoderar-se vol dir qüestionar-se i per fer-ho ens cal tenir una autoestima ben treballada. Ens cal un model, unes referències, unes creences, uns valors… en definitiva, els factors interns d’intervenció en l’apoderament. Aquí ja vam tenir un del debats, la importància o no de tenir un model, ja sigui com a factor intern o com a factor extern i producte; metodologia de treball imposada per l’organització per la qual treballem. En aquest debat i sense caure amb l’eclecticisme vam arribar a l’acord que en un treball d’intervenció en l’apoderament és necessari no partir de fitxes i documents tancats en els qual no tinguem marge de maniobra. Has de treballar amb el que ets i està obert a nous models i mirades. “La fitxa és el dimoni” va manifestar el Ramon i molts i vam estar d’acord.
Partint d’una experiència professional de la Natàlia, arribem a la idea que dins les organitzacions és un altre esforç el que cal fer i també vàrem arribar ràpidament a l’acord que en la majoria d’ocasions en els canvis de model i de perspectiva , el més resistent és el propi professional, i no tant sols dels i les treballadores socials, sinó de tota la xarxa de professionals amb la qual compartim objectius.
Un altre aportació entorn el propi apoderament del professional, és la importància de fer una bona derivació i coordinació o, que no és el mateix, un bon treball en xarxa. Un mateix cal està apoderat per poder descobrir el més aviat possible i sense errors, la demanda real de l’usuari. Amb aquesta reflexió i conscients que l’apoderament és un concepte que agafa força dins la nostra metodologia de treball, perquè garanteix el dret de la persona a participar en el seu procés, hem de fer veure a les nostres organitzacions, més enllà del valor social, el valor d’eficiència i el valor d’impacte.
Tot seguit parlem del enemics de l’apoderament i per fer-ho el Ramon ens recorda el marc teòric sobre els passos del procés de l’apodarment: Informació, Participació, Capacitació i Responsabilització. Enemics en trobem per tot arreu, ja hem parlat de les mancances de l’usuari, les del propi professional o fins i tot de l’organització, però els enemics, els factors que desapoderen i que ens farien debatre fins demà el mati, són els del sistema; un sistema amb el qual hem de bregar i que és polièdric, precarietat laboral, estigmes socials, diversitats socials no acceptades, manca de voluntat política, retallades socials, mercat, consum, somni europeu, etc… perquè lluny de ser il·lusos, sabem que els diners també són apoderament. Moltes de les Lleis que s’han aprovat i que busquen dins els seus objectius l’apoderament de la població, no van acompanyades d’un pressupost però per aquesta raó, l’Alba ens parla del la responsabilitat que tenim com a professionals de conèixer la metodologia, saber-la vendre i sobretot buscar i ampliar aquells espais, en cada un dels nostres entorns laborals, que ens permeti treballar l’apoderament més còmodament. Deixant d’actuar de forma automàtica i sense rumb, trencar amb la idea de que serveis socials només atent a col·lectius determinats i acceptar que tots els ciutadans podem patir situacions de vulnerabilitat. Això implica treballar l’autoestima professional… moment en el qual molts ens n’adonem que Àgora és en si, un procés d’apoderament col·lectiu.
Bé fins aquí el relat resumit que deixa entreveure el fruit de 17 professionals que sense la necessitat d’un encàrrec professional però si amb la dedicació i la vocació d’unes persones il·lusionades amb el treball social, volen compartir amb tots vosaltres d’ara en endavant. Us esprem a la pròxima!!!
Gràcies…. Xus, Montse, Marian, Alba, Sebas, Ramon, Xavi, Ismael, Noemí, Miki, Marc, Toni, Rocio, Sergi, Ares, Natàlia i Herminia.
Lleida, 21 de setembre de 2017
Sergi González Comas
Comentaris