Els principis de l’humanisme, el respecte per la dignitat humana, el reconeixement de la llibertat, de l’autonomia de les persones, del seu potencial i de la seva responsabilitat en la construcció del que és humà en les seves vides s’han intentat instaurar amb més o menys èxit a les relacions laborals al llarg de la història.
Però hi ha tot un seguit d’aspectes que condicionen la seva implantació en l’àmbit del treball al sector agrícola. La temporalitat del treball, derivada de la caducitat de les produccions, la dispersió geogràfica de les mateixes, que obliga als treballadors a desplaçar-se per tota la geografia en moltes ocasions sense cap garantia de treball i la dificultat de regulació i control de les relacions laborals per part de les administracions públiques, son ingredients que dificulten la gestió humanista en les relacions laborals al sector agrícola.
Actualment ens topem amb una realitat socio econòmica que dificulta enormement l’aplicació d’aquest principis. La crisi econòmica ha suposat un repunt de les pràctiques de contractació irresponsable. S’ha multiplicat el nombre d’empreses que treballen amb intermediaris que cobren als treballadors i que paguen sota conveni. S’ha intensificat la contractació irregular i les màfies d’intermediaris que cada cop son més abundants al territori català. Aquesta situació està repercutint en una degradació progressiva de la situació dels treballadors agrícoles, del sector agrari i en definitiva de la societat rural.
En aquest moment de dificultats es quan penso que es mes necessari que mai establir la gestió humanista, vacunar la degradada realitat amb una bona dosis de bones pràctiques que estiguin basades en l’individu i en el màxim respecte a la seva llibertat, dignitat i autonomia.
Des de Fundació Pagesos Solidaris, en la que tinc la fortuna de treballar, s’està treballant en aquesta vacuna amb un decàleg de bones pràctiques que fonamenta tota la gestió i que vol fer extensible a tot el sector agrícola i a totes les entitats que d’una o d’una altra manera estan implicades. A continuació faig cinc cèntims d’aquests valors i metodologies:
“Inserció en xarxa”. Per aconseguir modificar l’actual situació cal que les diferents entitats treballin en xarxa mitjançant un sistema de cooperació coherent. Cadascuna de d’aquestes realitzen diferents tasques vers a un objectiu comú, gestió humanista de les relacions laborals al sector agrícola.
“Contractació de proximitat”. Establiment de mecanismes per que els/les treballadors/es no tinguin de desplaçar-se per les diferents campanyes agràries si no tenen una oferta prèvia i impulsar la contractació en el lloc de residencia habitual.
“Estil de treball democràtic- cooperatiu o empàtic –participatiu”. L’actitud que s’adopta és facilitadora, es tendeix a implicar la persona trobada en la solució del problema.
“Gestió humana basada en les competències”. Les competències de les persones son les que fonamenten la selecció, la formació i la promoció laboral.
“Contractació responsable”. Compliment de la legislació (fer l’alta a la Seguretat Social als treballadors abans de l’inici del treball, realitzar a tots els treballadors contracte de treball, comunicar mensualment a la Seguretat Social les jornades reals cotitzades, disposar d’una assegurança d’accidents amb cobertura per als treballadors,…).
“Prevenció de riscos laborals” – Realitzar totes les tasques i obligacions establertes en la Llei de riscos laborals. Mitjançant mecanismes adaptats a les particularitats del treball per garantir la transmissió de les mesures preventives.
“Conciliació de la vida privada i la vida laboral”. El fet que es tracti de treballs temporals no impedeix que es puguin establir mesures per a l’equilibri entre el treball i la vida privada dels treballadors (per càrregues familiars, temes culturals: ramadà,..) com l’ orientació, assessorament i sensibilització a empreses i treballadors/es
“Gestió de la diversitat”. Al treball al sector agrícola també s’han d’aplicar les mesures de gestió de la diversitat per motius d’edat, sexe, culturals,.., orientant, assessorant i sensibilitzant a empreses i treballadors.
“Itineraris integrals de desenvolupament personal”. El procés d’inserció sociolaboral es fonamental veure’l com una intervenció integral sobre tots els paradigmes que envolten a la persona.
“Formació per mòduls formatius”. Formació adaptada a la realitat nòmada dels treballadors en el sector agrícola.
Aquest decàleg de Bones Practiques es pot considerar una obvietat. Respectar la legalitat, promocionar la salut i la conciliació, intervenir de manera sistèmica ficant com a centre l’individu i la seva realitat i unir esforços mitjançant el treball en xarxa entre tots els agents amb l’objectiu comú d’impulsar i preservar la llibertat, potenciar les competències i autonomia de l’individu, tindria de ser lo normal. Però el que tindria de ser obvi, actualment s’ha convertit en excepcional. Crec que cal invertir la tendència actual de degradació progressiva de les relacions laborals i de les persones tornant a una gestió humanista que contempli l’aplicació dels principis i metodologies de bones pràctiques.
Jo crec que tots junts podem aconseguir que les relacions laborals siguin més humanes. I VOSALTRES?
Comentaris