La nostra companya Regina Cairol del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya de la Delegació de Lleida, ens deixa aquesta interessant i profunda reflexió.
Catalunya viu avui en dia, i des de fa anys, un canvi en la seva composició demogràfica. Alguns d’aquests canvis són relativament recents, des de l’any 2000 hem observat un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars) altres no ho són tant, persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i els seus fills, joves catalans de ple dret.
Així, quan parlem de racisme no fem només referència a la immigració estem parlant també del poble gitano, o aquests joves, nascuts a Catalunya però amb orígens ascendents diversos.
Aquests joves a Catalunya són en algunes zones geogràfiques concretes una realitat notable però aquesta és una tendència creixent. Cal ser conscients també de l’heterogeneïtat d’aquests joves. Aquesta ve donada per les diferents experiències personals i són aquestes les que tenen una relació directa en la construcció de la seva identitat. Un procés inherent a tots els joves, però que en aquest cas pel pes específic que pot jugar en la seva socialització el fet migratori, viscut en primera o segona persona, pot ser més complex.
Tenim l’experiència d’altres països europeus que han viscut abans aquesta transformació de la seves societats. Hi ha un debat conceptual en determinats cercles sobretot acadèmics i polítics, sobre diferents models que treballen des de l’homogeneïtzació o des del multiculturalisme, però sovint aquest debat conceptual evita una anàlisi precisa de la realitat.
Des de La Generalitat de Catalunya i des de moltes de les entitats del tercer sector que participen d’aquest projecte, es vol evitar caure en els mateixos errors que han fet que en molts barris de ciutats de diferents països aquests joves pateixin frustracions econòmiques i socials (atur, segregació urbanística, fracàs escolar), no podem permetre que aquests joves heretin discriminacions per la condició migrant dels seus pares. Per això volem plantejar aquesta reformulació del concepte de ciutadania. Aquest concepte s’ha de basar en la igualtat de drets, oportunitats i en la no-discriminació.
Per què? Per evitar que a la societat catalana, cada cop més mestissa, l’origen ètnic dels ascendents familiars no determini la mobilitat social. I perquè el concepte de ciutadania reconegui a tots els ciutadans, i tots els ciutadans, els valors que aquest concepte aplega. Per endegar aquesta reformulació cal un canvi en les mentalitats i en les polítiques per tal d’interioritzar que aquests joves són catalans, i si ho fem minimitzarem el risc de fractura social.
A Catalunya estem a temps d’evitar tot això però volem cridar l’atenció sobre diferents punts. Ja hi ha preocupants espais de segregació urbanística que són l’origen, entre d’altres de la segregació educativa. Denunciem que l’habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de mercat. Aquest fet té repercussions per tota la societat, però en les persones d’origen immigrat sovint pateixen una discriminació en l’accés, que sumada a contextos econòmics més baixos, pot generar, sinó es regula, l’existència de barris en condicions precàries amb alts índex de població immigrada. Demanem una aposta per l’habitatge social que faciliti la igualtat des de la diversitat.
Volem destacar també la importància de l’acció educativa antiracista, a tots els nivells (primera acollida, graduat d’ESO i estudis post-obligatoris). Si aconseguim que a les escoles el mestissatge no es vegi com un problema afegit sinó com una oportunitat haurem guanyat en la cohesió de la societat del futur. Però la realitat és que avui manquen recursos econòmics i humans. És important l’aprenentatge de la llengua i que el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sigui àgil. Sinó hi ha un bon aprenentatge de la llengua o el procés és feixuc augmenta el risc d’abandó escolar. És important també treballar a partir dels Plans d’entorn, amb els espais més propers a les escoles (AMPAS, barris, oci, esport, sanitat, educadors de carrer) per generar aquesta cohesió. Per últim cal evitar la segregació escolar entre escola pública i privada, així com la segregació religiosa.
Però hi ha altres àmbits en els que cal incidir i són claus perquè aquests joves no portin per sempre la motxilla de la migració a les seves esquenes. Per exemple, és bàsica la lluita contra l’explotació i la precarietat laboral, i no podem plantejar-nos-la sense la derogació de la llei d’estrangeria, que en el cas dels joves arribats per reagrupació familiar té conseqüències directes en el seu permís de treball. Més enllà de la llei calen programes per garantir la inserció laboral d’aquests joves en igualtat de condicions.
Si parlem dels barris, hem de treballar per la creació d’espais comuns. Cal que el recursos es destinin en aconseguir una participació real dels veïns i veïnes independentment del seu cognom (espais d’oci per joves; ús dels espais públics; associacions de tots els comerciants i no en funció de l’origen d’aquests, etc.). No podem parlar de participació sense exigir una precondició per assolir la igualtat de drets entre els ciutadans com és el dret a vot per les persones immigrades.
Per últim cal impulsar polítiques i accions en pro de la no-discriminació. Hem de fer front al racisme institucional però no podem obviar el racisme que viuen moltes persones a la seva vida quotidiana. Hem de treballar pel reconeixement d’aquests ciutadans tant per part de l’Estat com del conjunt de la societat.
Som conscients que aquests canvis en les lleis, les polítiques i el concepte de ciutadania requereixen valentia, recursos i molta pedagogia social, però ens hi hauríem d’esforçar perquè està en joc la cohesió de la nostra societat.
El col·lectiu de joves immigrants pateix l’abandonament escolar i la desocupació en una proporció molt major que els joves de nacionalitat espanyola. Així ho reflecteixen les dades de l’estudi realitzar per l’oficina estadística de la Comissió Europea (Eurostat).
Concretament, l’estudi mostra que l’any 2014 els joves d’entre 15 i 24 anys que no treballaven ni estudiaven representaven un 17,1% del global de la població, mentre que si ens fixem en col·lectius determinats veurem que entre els joves immigrants aquesta situació afecta un 29,3% del total i que entre els de nacionalitat espanyola representa un 15,4%. La proporció d’afectats és doncs ben bé el doble entre un col·lectiu i l’altre.
Actualment, en un context en el qual la crisi ha afectat a tota la ciutadania i això afecta directament a la població immigrada, on es produeixen tensions constants a les fronteres de l’Estat i que hem viscut manifestacions clares de rebuig manifest cap a la immigració, no només des dels ciutadans sinó també des d’alguns representants de partits polítics, alguns experts consideren que la tasca d’aquests Observatoris és molt necessària. En canvi, ambdós es troben en una situació de perill respecte a la seva funció.
S’ha de tenir en compte que en matèria d’immigració hi ha hagut fortes retallades, de fet, el govern espanyol a l’any 2012 ja va eliminar el fons de suport a l’acollida i integració d’immigrants i el reforç educatiu.
També es va aprovar el controvertit decret amb el qual es deixava a les persones immigrades amb situació administrativa irregular fora de l’accés a la sanitat pública.
A més, moltes persones immigrades no són ciutadanes des d’un punt de vista legal i, per tant, no són considerats com a membres plens d’una societat ni poden participar de les decisions col·lectives.
Per tant, un problema que es denuncia des de les organitzacions i persones expertes que treballen amb aquest col·lectiu és que les persones d’altres orígens que viuen a casa nostra, en moltes ocasions, viuen sense la protecció jurídica que tenen altres ciutadans.
Des el nostre Departament s’ha editat la guia La Guia d’experiències per al foment de la convivència des del teixit associatiu, amb l’objectiu de difondre les experiències i bones pràctiques impulsades des del teixit associatiu per a fomentar la convivència i, de l’altra, animar altres entitats a emprendre projectes que vagin en aquesta mateixa línia.
Un dels elements que e va valorar a l’hora de triar els projectes inclosos a la guia va ser el treball en xarxa: cap de les entitats impulsores dels projectes que recull la Guia ha treballat sola. En tots els casos, ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats o d’organismes de l’Administració Pública.
Si volem assolir els objectius que ens marquem, cal tenir present que la tasca a fer va des de les entitats d’immigrants com a la resta d’entitats, de gent gran, de joves,…. Cal fomentar l’acceptació per aconseguir una completa integració.
Comentaris