La nostra companya d’ÀGORA Laura Haro ens regala aquest fantàstic resum del que va ser el darrer parlem de…i diu així:

És dijous 27 d’octubre, passen uns minuts de les set de la tarda i comença el Parlem de: Les novetats de la Llei d’Estrangeria. Així començava el seu magnífic relat del darrer “Parlem de…” la nostra estimada companya i membre d’Àgora de Treball Social, Montse Bertran.

Han passat dos anys i mig des d’aquest “Parlem de…”, si l’hemeroteca nos ens enganya, i una pandèmia mundial. Qui ens ho havia de dir!

Després d’aquesta llarga aturada reprenem amb il·lusió l’activitat dels “Parlem de…” i  ens reunim, aprofitant aquest estiu infinit i, com una colla més, al pati del bar dels Castellers de Lleida.

Ara sí, Parlem de: Les novetats de la Llei d’Estrangeria, i ho fem de la mà d’un brillant i proper Toni Moya, membre fundador d’Àgora de Treball social, treballador social, mediador social i assessor del CITE de CCOO a Lleida.

Aquest ens informa de les novetats de la Llei, a partir del RD 629/2022, publicat al BOE del 27/7/2022, des de la reflexió i la interpel·lació constants. Com interactuen les polítiques migratòries en les situacions d’exclusió social?

En primer lloc destaca la necessitat de situar el context en que s’han produït aquests canvis normatius. Un context de recuperació econòmica després de la pandèmia  i d’abandonament de llocs de feina per una part de la població activa –“la gran renúncia”-, que no està disposada a treballar en condicions de precarietat i que cerquen altres alternatives laboral i vitals.

Per tant amb els canvis normatius es busca incidir en la falta de cobertura de determinats llocs de treball que en general estan caracteritzats per la seva precarietat. El Govern es planteja com obtenir mà d’obra.

Creieu que una Llei s’ha de modificar per això? Les persones que estan aquí no estan disposades a treballar en determinats sectors de treball precaris. Responen les polítiques migratòries a raons humanitàries o més aviat responen a estratègies geopolítiques?

Davant d’això s’ha apostat per aconseguir més mà d’obra i no per treballar en la millora de les condicions laborals de les persones ni per millorar la cooperació internacional. No posem l’energia en això, sinó en atreure mà d’obra qualificada.

Les polítiques migratòries, amb exclusions administratives eternes, la precarietat laboral que va en augment, la manca de polítiques d’habitatge i una protecció social insuficient i feble no faran més que augmentar la severitat de les  situacions d’exclusió social.

La diversitat de situacions que viuen les persones migrants és molt gran. Diferents situacions personals, orígens, situacions administratives, etc. Recordem el treball de la llar i de cura a persones, que pateix una profunda feminització, i que és un sector especialment precaritzat, desvaloritzat i desprotegit atès que un domicili és inviolable i, per tant, malgrat s’estigui cometent frau laboral, la Inspecció de treball no hi podrà accedir si el propietari de la vivenda no l’autoritza. O la situació dels treballadors temporers agrícoles que s’enfronten a condicions laborals d’extrema precarietat o fins i tot d’abús i explotació laboral.

El RD 629/2022 és un acord del Consell de Ministres el que denota la manca d’unanimitat a l’hora de decidir les polítiques migratòries. I per tant és susceptible de modificar-se  en el moment en que hi hagi un canvi de Govern.

Comencem doncs a detallar els principals canvis i  novetats que introdueix el nou RD 629/2022:

Un dels requisits per la regularització  és aportar el CERTIFICAT D’ANTECEDENTS PENALS del país d’origen, document no sempre fàcil d’obtenir i que els hi genera un cost.  Entre els canvis introduïts s’exigirà a partir d’ara no disposar d’antecedents penals a Espanya i al seu país d’origen durant els últims 5 anys. El certificat de penals tindrà una validesa de sis mesos. Per tant per aquelles persones en situació irregular que puguin acreditar que ja porten més de cinc anys aquí, no els hi caldrà presentar aquest document.

Robert és originari d’un país de l’Àfrica central. Fa molts anys que viu a Lleida en situació administrativa irregular, de fet potser porta més temps a Lleida que al seu propi país. És una persona tranquil·la, afable i riallera. Subsisteix fent feines de mecànic en l’economia submergida i compta amb xarxa de suport formal. Arrossega un sentiment de tristesa des de fa temps per no aconseguir la regularitat administrativa, al que ara afegim la frustració per haver estat a punt d’aconseguir entrar en un procés de regularització i haver quedat exclòs per no poder presentar el certificat d’antecedents penals.

 Des de les entitats i administracions que treballem amb persones immigrades haurem d’ajudar a sostenir ara a un Robert més enfonsat que fa uns mesos enrere. Els efectes de la normativa d’estrangeria poder ser devastadors.

També hi ha canvis en les AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA TEMPORAL PER ARRELAMENT. Aquestes autoritzacions permeten que una persona que porti el temps suficient aquí, i ho pugui acreditar, pugui demanar un permís de residència sempre i quan reuneixi altres requisits contemplats a la normativa. Penseu que és fàcil regularitzar-se? És una carrera de fons i d’obstacles

Porto 20 anys treballant en l’àmbit d’atenció a les persones en situació de sensellarisme. El mateix temps que fa que conec al Samir. 20 anys en situació irregular a nivell administratiu. 20 anys en situació de sense sostre. Com es pot sostenir  això?

Parlem de persones vulnerables, però potser hauríem de parlar de súper herois perquè això inaguantable.

 Des del treball social tenim la funció, entre altres, de transmetre aquestes realitats.

L’Aicha va arribar fa anys a Espanya a través del procés de contractació en origen per treballar en la recollida de la maduixa a Huelva. Tenia clar que un cop expirés el seu permís de treball es quedaria a Espanya per millorar la seva situació i especialment la de la seva família. Actualment és manté en situació irregular. Per guanyar-se la vida ha treballat al sector de la llar i de la cura de persones principalment, però en alguns moments també s’ha vist obligada a exercir treballs sexuals.

Al seu país d’origen té dues filles que es troben a càrrec de l’àvia materna i amb qui hi parla a través de vídeotrucada de WhatsApp diàriament abans d’anar a dormir.

Fa temps que no es troba bé, diu que té molts nervis i sempre està ullerosa. La metgessa li ha prescrit sedants i tranquil·litzants per a que pugui descansar bé a les nits.

Però és que a l’Aicha li dol l’ànima per no poder tenir a prop les seves filles ni tenir cap perspectiva de fer-ho a curt/mig termini.

A l’article 124 del RD es detallen les AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA TEMPORAL PER RAONS D’ARRELAMENT:

  •  ARRELAMENT SOCIAL:
  •  Acreditar la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys. El document més fiable és el padró, però aquest no és sempre és accessible malgrat és un dret i obligació de tothom tinguis la situació residencial que tinguis.
  • Presentar l’informe d’arrelament que acrediti la seva integració social emès per la CCAA on tinguin ubicat el domicili, sempre i quan no es comptin amb vincles familiar amb altres estrangers residents. S’apunta la demora en el tràmit d’aquest informe d’arrelament social el que genera problemes a les persones que estan en procés d’arrelament social.
  • S’hauran de disposar de mitjans de vida per mantenir-se aquí al menys 1 any. Com es poden demostrar aquests mitjans de vida?
    • Amb un contracte que asseguri el SMI. Pel 2022, la quantia del SMI, incloses les pagues extraordinàries, es situa en 14.000 euros a jornada complerta.
    • Jornada laboral d’un mínim de 30 hores setmanals (Excepcions: si és té menors a càrrec o persones que necessitin mesures de suport, el contracte podrà ser de 20 hores setmanals)
    • Possibilitat de més d’un contracte garantint el SMI en còmput anual.
  • Per compte propi (muntar la seva pròpia empresa)
  • Que un familiar directe tingui residència i ingressos i et pugui mantenir la persona o bé que aquesta pugui acreditar que compta amb mitjans econòmics suficients que suposin, al menys, el 100% de la quantia de la renda garantida de l’IMV amb caràcter anual. En aquest cas, s’obté una residència que no autoritza a treballar.

Des del Treball Social és important que vinculem a les persones immigrades amb l’entorn comunitari de cara a facilitar que puguin obtenir l’informe d’arrelament favorable.

S’ha mantingut la permanència continuada a Espanya de 3 anys el que aboca a les persones a situacions de molta vulnerabilitat. La reforma no ha resol els problemes de burocràcia, ni la situació irracional de treballar sense drets, ni els tres anys (i més) de viure al marge i en situació de desprotecció i infraciutadania.

  •  ARRELAMENT LABORAL:
  •  Acreditar una permanència continuada a Espanya de 2 anys (absències no superiors a 90 dies).
  • Situació d’irregularitat administrativa en el moment de presentar la sol·licitud.
  • Acreditar una relació laboral prèvia (en els últims 2 anys) realitzada quan la persona es trobava en situació regular d’estada o de residència:Per compte aliè: haver cotitzat un mínim de 6 mesos
  •  ARRELAMENT FAMILIAR:
  • Els fills de pares estrangers nascuts a Espanya als quals no se’ls hi atribueixi la nacionalitat dels pares, poden adquirir la nacionalitat espanyola (art. 17 Codi Civil Espanyol). Per tant, els pares d’aquest nen/a podran demanar una residència aquí.

La nacionalitat per valor de simple presumpció la podran sol·licitar els fills nascuts a Espanya de pares o mares que siguin nacionals dels països següents: Argentina, Bolívia, Brasil, Cap Verd, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Guinea Bissau, Panamà, Paraguai, Perú, Portugal i Sao Tome i Príncep.

Habilita per treballar per compte aliè i per compte pròpia i tindrà una vigència de 5 anys (autorització de llarga durada)

 També amplia supòsits (art. 124.3)

  • ARRELAMENT PER FORMACIÓ (NOVA FIGURA):
  •  Dos anys de permanència continuada en territori espanyol.
  • Compromís de realitzar una formació:
    • Reglada per a l’ocupació, d’obtenció de certificat de professionalitat,
    • Formació per a l’obtenció de la certificació de l’aptitud tècnica o habilitació professional necessària per a l’exercici d’una ocupació específica.
    • Promoguda pels Serveis Públics d’ocupació per a ocupacions incloses al Catàleg de llocs de difícil cobertura.
    • Permanent en l’àmbit universitari mitjançant cursos d’ampliació o actualització de competència o habilitats.
  • En el període dels tres mesos següents a la concessió de l’autorització s’haurà de presentar a la Oficina d’Estrangers la matrícula a un curs formatiu amb les característiques anteriors.
  • S’obté una autorització de residència (no autoritza a treballar) de 12 mesos de durada, prorrogable per 12 mesos més.
  • Finalitzada la formació, i durant la vigència de l’autorització de residència, es pot sol·licitar autorització de residència i treball si es disposa d’un contracte de treball que garanteixi el SMI i havent superat la formació prèvia: Autorització de residència i treball de 2 anys.
  •  REAGRUPAMENT FAMILIAR:

 Es prima el dret a viure en família. Els mitjans econòmics exigits que s’han d’acreditar s’han reduït.

  •  RENOVACIÓ DE LES AUTORITZACIONS DE RESIDENCIA I TREBALL:

 Amb caràcter general es flexibilitzen els criteris per la renovació temporal de les autoritzacions de residència i treball, per tal d’evitar la irregularitat sobrevinguda.

Resumint, i a partir del debat i intercanvi que hi va haver, recolliríem aquest posicionament i idees clau:

  •  Les polítiques migratòries estan estretament lligades als processos d’exclusió social.
  • És cert que amb la reforma s’amplien i flexibilitzen les figures d’arrelament previstes.
  • Aquesta reforma posa l’accent en l’obtenció de mà d’obra i no s’aposta per millorar les condicions laborals de les persones ni per polítiques de cooperació reals.
  • No resol els problemes de burocràcia, ni la situació irracional de treballar sense drets, ni els tres anys (i més) de viure al marge i en situació de desprotecció i infraciutadania.
  • La clau és que la gent pugui viure al seu país d’origen de manera digna.

 

El mundo es basura, pero me gusta estar vivo

Lleida, 2 de novembre de 2022