Avui hem presentat les conclusions de l’informe sobre el recompte de les persones sense llar a Lleida, a partir de les enquestes realitzades a més de 100 persones en situació de carrer o allotjades en recursos residencials, que ens ajuda a reforçar les línies de treball endegades i a aportar més detalls que ens ajuden a saber per on hem de millorar.
-En la presentació de les dades de les enquestes i les conclusions, s’ha descrit el perfil de la persona sense sostre que respondria a home, solter, d’entre 35 i 45 anys, espanyol, amb estudis primaris i que acudeix habitualment a l’alberg o que utilitza serveis socials.
-Entre altres dades, s’observa un increment del 37,44% respecte el 2008, que ha anat acompanyat de més recursos i serveis, augmentant el doble de places d’acolliment residencial. També una feminització de la pobresa, que hi ha més persones arrelades al territori vivint al carrer, que un 32% té ingressos regularment o que el 80% té estudis primaris, secundaris o superiors
En l’exposició de l’informe, Carles Alsinet, Director de la Càtedra d’innovació social de la UdL ha descrit el perfil de la persona sense sostre que respondria a home, solter, d’entre 35 i 45 anys, espanyol, amb estudis primaris i que acudeix habitualment a l’alberg o que utilitza serveis socials. Igualment, ha destacat alguns apunts com seria l’increment de la feminització de la pobresa, que les persones sense sostre tenen més estudis, són més del territori espanyol i que coneixen els serveis socials. Un altre aspecte que ha destacat és que cada cop hi ha menys persones amb malalties mentals o que consumeixen drogues il·legals (sí, en canvi, alcohol).
De l’anàlisi del recompte es desprèn que les persones en situació de sense sostre han augmentat un 37,44% respecte el 2008 (quan també es va fer la mateixa acció). Representa un 0,14% de la població de la ciutat. Ara bé, l’increment de persones ha anat acompanyat de més recursos i serveis, ja que en 8 anys a Lleida s’han incrementat en més del doble les places d’acolliment residencial. De fet, un 81% té una relació directa amb els serveis d’atenció, pel que no hi ha dificultats d’interacció en les necessitats bàsiques. Aquest percentatge surt de l’Índex de Vulnerabilitat, que segons mostra, un 38% necessiten una intervenció de prioritat mitjana i un 43% es situarien en el perfil de població sense sostre on la intervenció d’habitatge seria menys prioritària. El 19% de les persones sense sostre requereixen una intervenció prioritària en termes d’habitatge i recolzament. A Barcelona, per exemple, la intervenció més recomanada amb un 61% és la intervenció de prioritat mitjana, quan a Lleida és inferior.
L’informe proposa unes línies d’actuació que s’han concretat en 6 punts:
-Desenvolupar un programa específic d’atenció i acompanyament per a dones
-Potenciar actuacions relacionades amb les necessitats secundaries de les persones.
-Potenciar espais de trobada i de millora i creixement personal.
-Desenvolupar un programa d’hàbits saludables i de prevenció de malalties.
-Realitzar programes d’habitatge residencial inclusiu (housing first).
-Elaborar un programa d’ocupabilitat, en format de beques de formació.
Ja estem treballant en moltes d’aquestes àrees i algunes accions concretes que es fan o que estan en marxa, com l’atenció diferenciada amb les dones (donat que la seva problemàtica és diferent); la creació de projectes de creixement personal i per facilitar la convivència, com La Saleta de la Panera; el Housing First o els programes d’ocupabilitat, com el taller de mobles a partir de material reciclat
Algunes de les dades de l’informe:
L’informe s’ha realitzat amb les dades recollides a través del recompte que es va fer el dimarts 19 d’abril, que van ser 179 persones, sent 71 persones sense sostre –que dormien al carrer- i 124 persones sense llar – que estaven acollides en serveis-.
En relació a la feminització de la pobresa, hi ha un 11% de dones més al carrer, sent el total un 14 %. Per franges d’edat, la situació de sense sostre afecte totes les franges, sobretot de 35 a 45 anys. Respecte a la procedència, hi ha més persones arrelades al territori vivint al carrer, amb un 35 % de Lleida, Catalunya o Espanya. La majoria de les persones sense sostre estan solteres, separades o divorciades. Més del 80% de les persones sense sostre a Lleida tenen algun nivell d’estudis, amb un 28% amb estudis secundaris i un 13% superiors.
En l’informe elaborat, s’observa que el 55% de les persones sense llar fa més de 5 anys que van arribar a Lleida i el 18% fa uns mesos. Un 51% ho va fer per treballar a una campanya agrícola. Sobre el coneixement i ús dels serveis que s’ofereixen, el recurs més conegut és l’alberg, per un 80%.
En l’apartat de les dades en l’àmbit europeu, s’indica que un 34% de persones sense sostre a Lleida fa menys d’un any que es troben en aquesta situació i un 26% hauria assistit al servei d’urgències hospitalàries.
Com ja apuntat anteriorment, la situació dels sense sostre s’ha agreujat a causa de la pobresa econòmica. Un 32% tenen ingressos regularment i el 83% considera que no té suficients ingressos per pagar les despeses mensuals. I un 2% té contracte laboral.
Només un 7% presenta una situació de risc de salut per malaltia, consum de drogues o salut mental alhora (tri-morbiditat). Un 69% de les persones enquestades han realitzat algun consum de drogues, principalment alcohol, i un 5% hauria consumit drogues per injecció.
Per acabar, entre altres dades que inclou l’informe, un 72% de la població general de Lleida declara estar satisfeta amb la seva vida i un 4% està insatisfeta. En relació a les persones sense sostre, un 16% de les persones entrevistades declaren sentir-se satisfetes mentre que un 36% se senten insatisfetes.
Recompte a Lleida 2016
El projecte del recompte a Lleida s’ha portat a terme amb els objectius d’analitzar quantes i quin perfil i necessitats tenen les persones que dormen al carrer a la ciutat de Lleida; Donar dades per sensibilitzar la ciutadania de la situació de les persones sense llar; oferir eines per planificar les polítiques socials adreçades a les persones sense sostre i comparar la situació de la ciutat de Lleida amb les dades obtingudes en el recompte de Barcelona.
Els instruments de recollida de dades han estat la fitxa d’observació en el mateix moment del recompte; les preguntes sobre les variables estructurals, procedència, el motiu de la seva arribada a Lleida, etc. que es refereixen a dades locals; una enquesta europea sobre l’Índex de Vulnerabilitat i Instrument Assistencial per Decidir sobre les Prioritats de Servei, i les dades sobre benestar i satisfacció amb la vida.
Les dades obtingudes es treballaran i es compararan amb altres ciutats catalanes, espanyoles i europees, dins el projecte europeu #HomelessMeetUpVLC. L’Ajuntament de Lleida va fer el recompte amb la participació dels voluntaris (estudiants, professionals del sector i ciutadania en general), amb el suport de les entitats de la ciutat vinculades al tercer sector i la col·laboració de la Fundació Arrels Barcelona i la Càtedra d’innovació Social de la UdL.
PODEU CONSULTAR LA DOCUMENTACIÓ COMPLERTA aquí: https://www.paeria.es/tramits/quadern/net/gestions.asp?Accio=consultar&IdFormulari=3562
Comentaris