Des de ja fa uns anys tinc la sort, el privilegi  i la possibilitat de treballar colze a colze amb els Serveis Bàsics d’Atenció Social  i, per tant, amb les professionals que hi treballen i que en definitiva són les que donen sentit i les que posen el cor i l’ànima a aquests serveis socials tan poc coneguts i reconeguts per la nostra societat. La col.laboració sempre ha estat excel.lent i entusiasta tot i la sobrecàrrega que en moltes ocasions ha suposat aquesta col.laboració. Els objectius finals de les recerques que hem portat a terme conjuntament  i creure en que el canvi és possible ha estat sempre l’esperança i la força que les ha empès a portar les a terme.

Durant aquest any també he tingut l’oportunitat de participar en diferents formacions  a professionals de l’àmbit social de tota la provincia de Barcelona, des del Bages fins al Maresme. Ha estat una gran  experiència ja que m’he trobat davant persones molt motivades i implicades en la seva feina, amb ganes de formar-se i millorar la seva intervenció però amb una gran sobrecàrrega a les seves espatlles que ha estat impossible no copsar ben aviat. Des dels ajuntaments més petits als més grans la sensació d’impotència ha estat la més habitual. Ja havia escoltat la frase de “som administratives cares” però en un dels cursos una professional va dir “ens pensem que treballem en un restaurant d’alta cuina però estem portant un Mc Donalds”. També he vist caps, coordinadors/es, polítics/ques i responsables patint per la situació i essent sensibles a aquest canvi necessari de paradigma.

Aquestes frases segurament són les que expliquen el perquè les professionals dels equips bàsics d’atenció social del Raval han decidit anar a la vaga. D’una banda, es manifesten per uns serveis socials dignes  i de qualitat “Fins a on i fins quan podrem sostenir el malestar de les nostres veïnes si no tenim un escenari de futur d’oportunitats per oferir i una dignitat professional amb què fer la tasca d’intervenció social?”, es pregunten al manifest. No podem associar el malestar només a   la crisi social provocada per la covid…aquest malestar ja venia de lluny i, lamentablement, és compartit per les professionals de tota Catalunya.  “És temptador al·ludir a la pandèmia com a excusa per a tot, però ja fa anys que alertàvem del que ara ha esclatat”, -afirmen-.

També es manifesten per deixar d’auxiliar a la comintiva judicial dels desnonaments, ordre que, per sort, al nostre territori, no s’ha produit… ‘ Els treballadors/es  reclamen decidir en funció de criteris tècnics si han de ser presents en els desallotjaments i, en tot cas, anar-hi per assistir la família… un drama per a tantes families i persones. El que si que ens uneix entre territoris als i les treballadores socials és l’escassetat de recursos per atendre la crisi de l’habitatge a totes les ciutats catalanes, sense solucions més enllà de l’emergència social, i que ens situa, com afirmen les companyes de Barcelona, com a caps de turc de la ciutadania i dels moviments socials i veinals.

Aquesta jornada de vaga pot ser la punta de llança que faltava per a engrescar a les professionals a començar a manifestar aquest malestar i fer- lo saber a tota la societat, i així fer ressò d’una situació que si no es dona a conèixer, la societat la desconeix, o la pateix, i els mitjans de comunicació no la tindran mai en compte i seguiran parlant de les “assistents” socials com han fet massa vegades en detriment de la difussió d’una rol professional apoderador, d’acompanyament a les families i persones vulnerables, de lluita contra les desigualtats i el pro de la justícia social-

S’ha de produir un canvi de paradigma. Ja ho incorpora el nou pla estratègic de serveis socials però ja fa molt de temps que persones com Fantova, Ginesta, Pelegrí i també nosaltres mateixos en les nostres recerques entre moltres altres, ho hem repetit de forma constant. Tampoc és nou aquest desig entre les professionals del treball social. Al contrari, fa temps que bull.

Les ganes i la motivació hi són, el capital humà i l’expertesa de les professionals és immensa i encara poc aprofitat i explotat degut als continus constrenyiments als que s’ha sotmès als serveis bàsics d’atenció social, però ara és el moment de ser valentes i d’assumir políticament i tècnicament aquests canvis i rellançar els serveis socials per a ser el que mai havien de deixar de ser, un servei per a millorar la qualitat de vida i el benestar de totes les persones, famílies, grups i comunitats.

Som-hi!!!

Ramon Julià