Una conversa entre companyes de l’Agora.

Txus: Governats per grans companyies elèctriques, procediments dissenyats en benefici d’aquests, i una llei que estableix la protecció a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió social residencial de talls de subministrament. Sovint ens costa creure que aquestes companyies elèctriques tinguin sensibilitat social amb persones vulnerables, però tampoc amb les que no són vulnerables.

Noemí: D’altra banda, potser, des de les altes esferes, haurien d’exigir responsabilitat social a unes macroempreses que exploten subministraments tan bàsics que la ciutadania no pot plantejar-se viure’n al marge.

Txus: Companyies oligopòliques que exerceixen poder de mercat provocant efectes negatius per als consumidors; ja que els preus són elevats i hi ha poca competència. Amb això ja són els reis del mambo, i si tenim un Tribunal Suprem que declara inaplicable el règim de financiació del bo social, en vigor des del 2014, aleshores ja és un festival!

Noemí: No podem obviar que ja carreguen un impost que castiga al pobre, obligant-lo a assumir el mateix cost que al ric, però amb uns ingressos que no li permeten fer-ho en massa ocasions.

Txus: És una lluita constant que els tècnics de serveis socials treballin amb famílies amb l’objectiu d’empoderar, amb una intenció d’agent de canvi vers famílies que han de ser acompanyades i els demanem responsabilitat.

Noemí: I unes de les qüestions més importants: on queda la tasca educativa envers les famílies? On queda l’essència del Treball Social? Quin pla de treball hem de plantejar a una família que no sap com menjarà aquest mes?

Txus: I amb aquestes factures de quantitats que et fan agafar un cop de fred o de calor ens quedem sense paraules…A qui responsabilitzem? De què és responsabilitzen? Doncs no sé…a què juguem? El compromís social ha de comptar amb empreses amb responsabilitat social.

Que és el que no encaixa?

Hem de vetllar que no falti a ningú subministraments energètics, i de retruc perseguir a companyies, que a mode de comentari, els seus resultats són de beneficis millonaris any rera anys. Així doncs, interpreto que són aquests els que marquen el llindar de família vulnerable o no i defineixen les llars vulnerables; les quals són incapaces de pagar una quantitat de serveis d’energia suficient per a la satisfacció de les seves necessitats domèstiques i/o quan es veu obligat a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la seva vivenda. Un modus operandi cíclic.

Noemí: És inevitable, com a tècnics al costat dels ciutadans i ciutadanes, plantejar-nos un dubte: perquè part de la nostra feina consisteix en vetllar per a que aquestes companyies cobrin els deutes contrets pels usuaris i usuàries de serveis socials, alhora generats per tarifes, taxes i impostos abusius?

Txus: Aleshores, potser hem de fer servir la capacitat d’influència ciutadana  vers tot els nivells que intervé en aquesta contractació elèctrica, i amb això implicar-se també les administracions per adequar un cost raonable a la situació real de les persones.

Txus i Noemí: Cal fer autocrítica?, creiem que si, sobretot per resoldre les contradiccions que planteja aquesta dinàmica.

Noemí: És realment l’administració eficaç davant d’aquestes  situacions? Provablement no, però és trist i raonable alhora. Amb un sistema de serveis socials col·lapsat i una població vulnerable que no para de créixer (preguntem-nos qui són els responsables en molts casos), és difícil arribar a tot arreu. No és una excusa, és la realitat. En molts centres, es viu amb angoixa el dia a dia, amb el pes sobre les espatlles de saber que no n’hi ha prou amb atendre a aquelles persones que venen a serveis socials, si no que hi ha tot un gruix de persones que per diverses causes no arriben a les nostres taules i també s’ha de vetllar per elles.

Txus: Amb això, remarco que el cost de les factures ens fa escollir entre pagar-les o menjar, o vestir, o pagar materials escolar, o llibres…I tan la decisió d’una com de l’altra suposa doble inversió. Per no parlar d’altres solucions unilaterals que poden tenir les famílies com no engegar la calefacció, això si que és digne, oi? perquè així pot pagar la factura.

Noemí: La seva factura, esclar, ja que aquelles experiències de llars que en algun moment van decidir “desenganxar-se” i apostar per energia solar, també se les va castigar amb un dels impostos més vergonyosos creats per l’home.

….