Els professors de la UDL Carolina Blàvia i Ramon Julià ens expliquen una acció que vincula el món acadèmic i el món de la intervenció comunitària. Teoria i pràctica, de mà en “lo comunitari”. Felicitats!
Experiència d’Intervenció Comunitària de l’alumnat del grau de Treball Social i Jornades de cloend
a el passat 20 de desembre de 2019.
Qualsevol alumne/a del grau de Treball Social serà capaç d’anomenar els tres models bàsics d’intervenció que s’identifiquen en la professió: treball individual/familiar –de casos-, treball grupal i treball comunitari.
Aquesta classificació, com totes les altres, te el risc de dificultar-nos integrar les tres perspectives, veure els vasos comunicants que existeixen entre les tres formes d’intervenció. L’alumnat d’Intervenció Comunitària d’aquest curs així ens ho han fet veure: el Treball Comunitari, ens preguntaven, no té a veure amb el treball de grups ni l’individual? Cal optar per una metodologia de treball o una altra?
La perspectiva que des de l’assignatura li hem volgut donar és integrativa. Els models indiquen formes de treballar que han
d’estar relacionades entre elles i adaptar-se a les diverses situacions a les que cal fer front. De fet, cadascuna de les formes d’intervenció, originàriament, sorgeixen de la voluntat d’organització de la comunitat davant els problemes que cal atendre. Individuals i comunitaris. Ja sabeu… “allò personal és polític” com diem avui en dia.
Però com aconseguir que l’alumnat pugui copsar aquesta idea? Com mostrar-los el treball de coordinació que existeix entre serveis, com mostrar-los la força que te un petit projecte d’intervenció en la comunitat, com fer-los veure la connexió entre models que haurien de ser, sota el nostre punt de vista, complementaris, no exclusius? Tot un repte…. el cert és que si cerques projectes pròpiament d’ Intervenció Comunitària a Lleida no en trobarem molts.
En tenim però, un de força potent i que està realitzant una tasca important. Es tracta de l’equip d’Intervenció Comunitària de La Mariola –equip que depèn de l’Ajuntament de Lleida- i del Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) Mariola gestionat per una tècnica que depèn de l’entitat social “Fundació Champagnat” i amb finançament de la Generalitat de Catalunya.
Aquests dos equips, que treballen coordinadament, estan realitzant tot un seguit de projectes amb una forma d’organització i funcionament que es pot enquadrar en les definicions més clàssiques i alhora actuals del Treball Comunitari: centrat en la comunitat, liderat per aquesta –autogestionat-, organitzat i centrat en generar canvis socials positius pel barri/comunitat apoderant els habitants d’aquell territori.
És per això que aquest curs, des de la UDL, des de l’assignatura d’Intervenció comunitària de la UDL els vam demanar que ens acollissin l’alumnat de l’assignatura, amb la finalitat que poguessin copsar, de primera mà, què suposa aquesta intervenció, quina relació té amb altres models i com respon la comunitat davant d’aquests tipus d’abordatge.
Ho vam demanar a les tècniques dels projectes: la Raquel Puértolas, la Vanesa Vilas i la Laia Morros… i agosarades que són elles, sense por al treball que els podia suposar i amb un esperit comunitari real i compromès, la resposta va ser “SI”. Així és com 60 alumnes arriben al barri de La Mariola disposats/des a aprendre i compartir en diversos projectes comunitaris que s’estan realitzant al barri. Per grups, desprès d’una introducció i contextualització realitzada per les tècniques, es van introduir en algun dels projectes: jardins socials, taules de presidents de comunitats, acció de decoració nadalenca del barri, entre d’altres.
I aquesta iniciativa, no mancada de dificultats i reptes que s’han hagut de superar dia a dia, ha estat tot un èxit. Un èxit de la comunitat, de les treballadores i de l’alumnat. I per això hem cregut que calia tenir la cloenda que es mereixia.
Així és com arribem a les 1eres Jornades de Treball Comunitari de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida. Unes jornades que hem anomenat: Compartint experiències de treball comunitari a Lleida.
I per què unes jornades?
Doncs perquè malgrat la Intervenció Comunitària és un dels models del Treball Social, en el grau existeix només una assignatura que l’aborda, per què no se n’havia fet mai cap, per què l’esforç que s’ha realitzat aquest quadrimestre per part de tots i totes (alumnat, veïns participants del barri, agents socials) ha estat important i exitós.
Les jornades s’han organitzat amb la participació d’un grup d’alumnes, tècnics/ques, participants/voluntariat i professionals vinculades a l’activitat. La idea inicial era reflexionar sobre la tasca realitzada però de seguida vam veure que valia la pena convidar altres actors del territori, altres tècnics/ques i agents socials vinculats a “lo comunitari” perquè poguessin també participar, mostrar la tasca que feien –que permetria compartir coneixement i alhora, mostrar als alumnes altres realitats- i compartir la jornada amb nosaltres.
I.. “Et voilà!!” finalment, les jornades tenien ja una proposta concreta amb contingut, participants i tempos. (cartell gentilesa d’Alba Pirla)
Les jornades van aplegat al voltant d’uns 75 participants entre alumnat, professionals i participants de projectes socials.
L’objectiu, com ja hem comentat, era visualitzar la importància del treball comunitari que cerca estar a prop de les persones, fora dels despatxos i acompanyant processos d’acord amb les motivacions i necessitats dels veïns i veïnes i sempre en connexió i connectant la comunitat.
Van constat de dues parts; Una taula d’experiències on s’han presentat projectes en relació a la tasca comunitària d’arreu del territori de Lleida. I una segona part, una taula debat on tècniques, participants i alumnes van compartir el que ha suposat la tasca realitzada al barri de La Mariola durant aquest quadrimestre.
La primera taula va comptar amb la participació de Carles Enjuanes, explicant el PDC del centre històric que realitza l’entitat PROSEC, l’Alba Pirla, aportant el projecte Empodera’t amb persones sense llar que desenvolupa l’Ajuntament de Lleida, la Anna Solà, tècnica del pla local d’inclusió de la Noguera i PDC, i la Núria Corbella com a representant de l’entitat Salut Mental Ponent.
En la segona taula es va debatre què suposa el treball comunitari, que aporta a la societat, quines reptes afronta, allò que motiva a la participació i sobretot, es va posar en valor els resultats positius que genera aquest model d’intervenció. A aquesta segona taula s’incorporà la Treballadora social dels SBAS de la Mariola, Ester Siscart, amb una participant del projecte Dones amb talent que realitzen amb dones gitanes del barri.
Finalment, els alumnes conjuntament amb els participants i tots els i les professionals convidats a la trobada, van realitzat un decàleg de punts clau en la Intervenció Comunitària per recollir els aspectes més destacats. Curiosament, aquest decàleg s’ha vist desbordat pel munt d’idees i aportacions.
Van sorgir 16 punts que en aquest document hem acabat englobant en 10 que constitueixen el següent decàleg d’idees clau:
- En treball comunitari crea sentiment de pertinença a la comunitat i identitat social positiva.
En barris, comunitats on sovint, aquesta identitat es veu afectada per molts prejudicis i es transmet de forma distorsionada i poc realista.
- En la Intervenció comunitària és important l’existència d’un grup motor. És cabdal la participació i es procura sempre democratitzar (consensuar, pactar) les decisions.
Què són l’eix de tota intervenció comunitària i que suposen la possibilitat d’autogestió per part dels implicats. Prendre consciència que, allò que ens envolta, és de tots els ciutadans, que també és polític i que demana de la nostra implicació.
- La participació és important i és el procés viscut/participat el que ens enriqueix.
La intervenció comunitària centra l’atenció no només en els resultats, sinó en el procés que suposa enriquiment pels participants i per la comunitat. (tant a nivell relacional com de generació de coneixement).
- Sovint qui treballa i/o participa en aquests processos desenvolupa la capacitat per treure recursos d’on no hi ha, estimula la creativitat.
En entorns sovint degradats, amb pocs recursos, comunitats que es senten poc escoltades per administracions i agents socials, cal ser valent per decidir implicar-se i treballar. Fer-ho, demana d’una alta dosi de voluntat i de creativitat.
- En lntervenció comunitària és important la proximitat a les persones, capacitat d’escolta i respostes conseqüents.
Sense la implicació no és possible un treball comunitari, sense habilitats comunicatives, sense voluntat de generar dinàmiques relacionals positives i basades en el suport social no és fa treball comunitari
- Intervenció que genera espais on és possible l’apoderament:
Entès com a capacitació, creixement personal, increment de la consciencia individual i col·lectiva de la possibilitat de generar millores per a tothom.
- Comunitat com espai socialitzador on es generen vincles i relacions socials diverses (intercultural/intergeneracional)
La comunitat com un espai per descobrir allò que ens fa semblants, els objectius comuns, la força que té comptar amb l’altre, donar-se suport.
- En Intervenció comunitària és treballa per superar estigmes, prejud
icis i altres formes nocives de relació social.
SI es treballa amb la comunitat, aquesta mateixa es converteix en agent de sensibilització i agent de canvi social.
- A nivell tècnic reconeixem la Intervenció comunitària amb diverses fases entre les quals hi ha el diagnòstic social –participatiu- que permeti un millor abordatge en el territori, potenciant la co-responsabilitat social.
Destaquem el Treball Comunitari com un treball professional, fet amb profunditat i per això, cal destinar tècnics i recursos perquè les persones que conformen la comunitat i volen participar, tinguin les eines necessàries per a fer-ho.
- Necessitem projectes complerts que tinguin objectius, continuïtat i sostenibilitat.
En les diverses taules i espais de participació de les jornades es va destacar la necessitat de treballar d’una manera compromesa també per part de les administracions públiques i entitats gestores en el sentit que, si no és sostenible, si no té continuïtat, el treball comunitari que, com acostumem a dir, es cuina a foc lent, difícilment podrà donar els seus fruits.
En definitiva, creiem que tots i totes les que hem participat en aquesta iniciativa que cloíem el passat 20 de desembre, hem pogut sentir la força de treballar amb la comunitat. Crec que tots i totes tenim la sensació que hem après, hem gaudit i ens sentim ara més connectats i compromesos amb el nostre entorn.
Comentaris