La nostra companya d’ÀGORA Noemi Sotoca ens convida a fer una reflexió sobre un d’aquells temes que com ella diu no són de bon gust però que cal posar sobre la taula per a evitar el silenci i l’oblit.
Recentment diferents mitjans de comunicació han fet ressò sobre l’abús sexual arrel de la comunicació que feia l’Institut de Treball Social (INTRESS) amb col·laboració amb la psicòloga clínica i forense Elena Garrido posant de manifest la situació actual i deixant evidència de les tasques pendents.
Destacar titulars com les denúncies per abús sexuals a menors han augmentat el 19% en els últims 5 anys; l’any 2016 es van notificar 679 delictes d’aquesta tipologia a Catalunya; s’estima que 1 de cada 4 nenes i 1 de cada 8 nens patirà algun tipus d’abús sexual. Son titulars que no poden passar indiferents i, d’aquí, un modest anàlisis de la situació actual, així com les tasques pendents.
Abans, cal diferenciar entre pederàstia, agressió sexual, abús sexual, pedofília, etc, conceptes que acostumem a confondre’s, i molts cops dependrà de la vessant en la qual es parli, sigui des de la jurídica o sigui des de la psicosocial, la puntualització serà diferent.
Un pedòfil és aquell adult que sent atracció eròtica o sexual per nens i/o adolescents, que no esdevé delicte, però si no ho treballa a nivell terapèutic pot ésser l’avantsala d’un abús o agressió. Tractar aquestes persones que senten l’atracció o desig de menors però no han passat a l’acció, és crucial per protegir als menors i als abusadors potencials.
La pederàstia, en canvi, si que comporta delicte, la persona ha passat a l’acció, no és només una fantasia o un desig, sinó que ha passat al pla físic. A nivell jurídic és coneix com abús sexual i no intervé violència ni intimidació, tot i que, atempta contra la llibertat sexual de la víctima ja que aquesta no ha donat el seu consentiment. En aquests casos, no oblidar que hi ha una relació de superioritat del pederasta vers el menor, tot i que, el primer pretengui justificar-ho entre iguals. I crec que és necessari explicitar que parlar de menors s’inclou des dels bebès fins als 18 anys. En l’agressió sexual a diferència que l’abús, hi ha violència i intimidació contra la llibertat sexual de la víctima.
Exhibicionisme, provocació sexual, pornografia infantil (difondre i/o visualitzar), assetjament en xarxes socials o grooming, etc son altres conceptes que estarien entre mig d’aquetes definicions.
Amb l’exposat, que no és plat de bon gust per que remou les vísceres professionals i personals, em plantejo com a professional del treball social:
- Què s’està fent amb les persones que senten atracció pels nens i/o adolescents? I amb els que han passat a l’acció?
- Com s’està protegint a les víctimes?
- Podem aprendre i exportar experiències d’altres països?
- Què podem fer abans de que hi hagi un abús o una agressió sexual?
Actualment, les intervencions que s’estan portant a terme son per a les persones que han comès un delicte d’aquesta tipologia, és a dir, han passat a l’acció i per tant, han estat condemnats a nivell judicial. Si la pena imposada és privativa de llibertat, complirà aquesta en un centre penitenciari. El programa SAC (sexual agressió control) és el programa que s’està duent a terme dins dels centres penitenciaris per a agressors sexuals. Si la pena de presó s’ha suspès, tenint en compte la legislació vigent, el jutge imposarà a la persona l’obligació de realitzar un programa formatiu en matèria de delictes sexuals d’intervenció psico-educativa en la comunitat, com a mesura penal alternativa.
Existeix, també, el projecte Cercles de Suport i Responsabilitat per a persones que han obtingut la llibertat definitiva, després d’un temps a presó, amb l’objectiu de reduir la reincidència dels agressors sexuals amb el suport d’una xarxa de voluntaris especialitzats (projecte a nivell europeu i on Catalunya participa).
Però, que passa amb els pedòfils que no han passat a l’acció, ja sigui per convicció o perquè no han tingut l’oportunitat, o per què encara estan en la fantasia? Els anomenats pedòfils abstinents o abusadors o agressors en potencia?
Podríem dir que les intervencions que s’estan desenvolupant actualment per agressors i víctimes son de caire rehabilitador. Tenint en compte la classificació de prevenció de Caplan, estem només actuant en la prevenció terciària, és a dir, quan el delicte s’ha comès. Un pedòfil conscient de la seva problemàtica, potser està assistint a teràpia privada, però la xarxa, no ho contempla.
A continuació, exposo propostes necessàries per una intervenció i abordatge holístic, on s’incorporen la prevenció primària i secundaria amb la mateixa força que s’està realitzant la prevenció terciària o rehabilitadora que s’ha exposat.
- Reflexió per la prevenció primària. Tot i estar en una societat avançada en alguns temes, es continua deixant la sexualitat al llibre albir, és el tabú per antonomàsia, deixant-ho en mans d’entre iguals i en mans de les xarxes socials, el qual pot donar lloc a frivolitzar el bast significat. Una assignatura pendent en el si de la família i en l’escola. Agreujant aquest tabú si hi ha abús o agressió. Negar l’evidència no elimina el problema, aquest continua i augmenta.
Tractar la sexualitat en les escoles i fer partícip a les famílies, no vol dir, parlar directament de l’abús i l’agressió, sinó de les emociones, de la sexualitat, dels valors, etc.
- Reflexió per la prevenció secundaria. Un espai professional on la persona es pugui adreçar de manera anònima, pugui exposar la seva problemàtica, poder treballar l’arrel del problema i evitar que passi a l’acció. Al mateix temps estaríem protegint a les víctimes. Per tant, serveis especialitzats per pedòfils que esdevinguin abstinents es la pota de taula necessària per equilibrar-la.Existeixen algunes iniciatives a Alemanya i França per a persones pedòfiles que no han anat més enllà (pedòfils abstinents) els quals son més abordables a nivell terapèutic.
I perquè això sigui possible, és necessari que els professionals dels serveis bàsics i especialitzats és formin a consciència per tenir eines, detectar, abordar i treballar aquests casos. Necessari promoure la coresponsabilitat i apoderament del professional.
Comentaris