La companya Carolina Blàvia ens fa una magnífica reflexió sobre un tema punyent. Gràcies!
Ha estat gairebé per casualitat que m’he topat amb un tema que, jo no ho sabia, però m’ha estat preocupant durant força temps… fa referència a quelcom en la meva professió que intueixo que no va prou bé. En aquesta breu entrada, procuraré exposar aspectes que ara “m’ocupen”, en algun apartat faig “d’advocat del diable”, això és perquè no tinc totes les solucions, veig la complexitat d’aquest assumpte… vull compartir aquests pensaments i interrogants sobre el futur del treball social;
Sovint m’he qüestionat sobre l’abundància d’ofertes laborals–en aquest cas específicament o sobretot en el tercer sector- que no demanen treballadors socials, educadors, tècnics d’inserció sinó que demanen “formació en àmbit social”, així, genèric,… de fet, crec que el que ara exposaré potser forma part d’un procés de precarització del mercat laboral però, pel camí, afecta a la feina que fem i sobretot, a la capacitat que tenim (o tindrem) els professionals per defensar la nostra feina.
El treball social, com a disciplina professional, és relativament nou, a Europa neix la segona meitat del XIX. Una de les institucions més representatives fou la COS (Charity Organization Society) que es constitueix el 1869. A España, la primera escola “d’assistents socials” es creava l’any 1932 a Barcelona amb l’objectiu d’organitzar, diu literalment “de una manera más científica la Asistencia Social” i evitar dispersar recursos i “energías” (Barbero i Feu, 2016:3) i sempre amb l’objectiu de millorar la societat.
Sense endinsar-me excessivament en la història d’aquesta disciplina, el que m’agradaria deixar pal·les és que, en el moment que sorgeix la professió, es fa perquè es va creure necessari organitzar l’acció social, comptant amb la ciència i ordenant pràctiques anteriors i indiscriminades pròpies de societats on l’atenció social y la cobertura de les necessitats no era una funció de l’estat i de la societat en el seu conjunt (ara vivim en un estat de dret i social).
Així doncs, recapitulo;
En resum, la professió va sorgir de la necessitat percebuda d’actuar de forma organitzada i científica en l’àmbit de l’atenció social. I em pregunto…. Treballadores i treballadors socials, que en sabem de ciència? Que apliquem a la nostra professió en el dia a dia? Quin és el nostre “mètode”?
Avanço… per continuar reflexionant, cal que coneguem les característiques que té una professió, d’acord amb Hernández (2018), la professió es defineix per tenir una activitat exclusiva –quina és aquesta?¿?¿-, un ensenyament institucionalitzat –des de l’any 2005 la formació en treball social és un grau-, gaudir de protecció legal –per poder-te negar a desenvolupar tasques que no en són pròpies o de forma incorrecta- i en darrer terme, gaudeix d’un codi deontològic que orienta l’acció.
Podria dir que autores com Hernández (2018) m’han fet reflexionar sobre l’estat de la qüestió d’aquesta professió que he practicat durant més de 23 anys. L’autora argumenta que estem vivint un procés de desprofesionalització, que descriu com la tendència a desqualificar una professió i que té com a resultat la pèrdua d’autonomia de l’exercici i del saber de la professió així com la pèrdua del reconeixement social. N’heu notat alguna cosa? L’autora ho atribueix a diversos factors:
- Política de precarització dels serveis socials per part dels estats. Menys recursos.
- Precarització del mercat de treball, i anomena tant la manca de recursos com l’externalització dels mateixos com a fonts d’aquest procés d’empobriment laboral.
- Descodificació i estandardització de la professió: que ha consistit en la fragmentació de les tasques, que s’uneix al moment d’auge d’aplicació de les tecnologies i genera una estandardització de la feina.
- Fragmentació del procés de coneixement, absolutament lligat als punts anteriors, desintegració de les fases del treball.
Els aspectes mencionats, com la precarització o la fragmentació, em porten a reflexionar sobre una de les crítiques que sovint es fan des dels serveis socials d’atenció primària amb l’excés de tasca burocràtica, vegeu per exemple el darrer informe del Consejo General de Trabajo Social (Vicente et al., 2022).
El fenomen de l’externalització, com a element de desprofessionalització, m’ha dut a una reflexió més profunda… tots els llocs de treball que apareixen en l’àmbit de la iniciativa privada (lucrativa i no lucrativa) sovint consideren que son diverses les disciplines amb les quals la persona a contractar pot estar formada, a no se que estiguin desenvolupant un servei concertat públic que aleshores estableix també les ràtios, funcions i tipus de titulació que ha de tenir el professional, ens preguntem, per què l’àmbit públic ha definit les funcions pròpies de cada professió i en altres àmbits en canvi, no ho han fet?, és aleshores indiferent ser contractat d’Educador, com a tècnic d’inserció o de Treballador Social per segons quines tasques socials? quines es són les conseqüències d’aquest fet pel professional? Però, i per la disciplina, en té de conseqüències?
Segons Hernández (2018), el procés de desprofessionalització en el treball social es manifesta principalment en tres àrees: la fragmentació i rutinització del treball, la disminució de categories professionals i la precarització. Aquesta fragmentació redueix la complexitat i la creativitat en el treball, convertint tasques que requerien habilitats específiques d’aquesta disciplina en tasques més simples i estandarditzades, que poden ser realitzades per professionals de menor qualificació. Això porta a una pèrdua d’autonomia i reconeixement de les habilitats úniques dels treballadors socials, i una tendència cap a una major burocratització i precarització del sector. Dit d’una altra manera, el que fa un treballador social desglossat a petites peces molt estandarditzades ho pot fer un auxiliar. Massa radical?
Recapitulem de nou,
El treball social ha tardat molt en reconèixer-se com a professió i actualment diversos autors al·ludeixen a que hi ha factors que fan pensar en un procés de Desprofessionalització important. La sistematització excessiva i la burocràcia són les principals problemàtiques
Ara bé, això perquè passa? Potser com diu l’autora, fruit de les polítiques socials, unit a les crisis viscudes els darrers 20 anys, més la tecnificació ho explicarien, o bé potser caldria fer també una segona reflexió i pensar si podem tenir-hi a veure alguna cosa les professionals que hem exercit la professió. Potser no hem sabut defensar suficientment el nostre rol? O potser, i segurament el punt mig és el més encertat, la responsabilitat cau de les dues parts, la contingència del moment i la nostra capacitat de visió i projecció com a treballadores socials.
Rossell i Rodríguez (2017) assenyalen que la pràctica del treball social es sempre contingent al temps i lloc on es desenvolupa i requereix per tant de tenir sempre molt presents les característiques qualitatives de l’entorn. (Solana, 2016) destaca a més la natura dels problemes que els i les treballadores socials hem d’afrontar diàriament, ell parla dels anomenats “problemes perversos” que defineix les característiques de les problemàtiques amb les que lídia diàriament una professional de l’àmbit. Aquests problemes “perversos” tenen les següents característiques; són difícils de definir, les solucions que podem trobar afectaran de manera diferent depenent de les persones, el context i el moment social i per tant per poder encarar-los cal observació, creativitat i llibertat d’acció d’acord amb el codi deontològic de la professió i també, no ho oblidem, treballar de la mà amb les persones que atenem, generar el famós “vincle”.
Tercera recapitulació; El tipus de situacions problema que aborda requereixen de creativitat, vincle i comunicació i també llibertat d’acció sota els codis professionals
Però cerquem altres punts de vista…
Muñoz (2018) matisa la qüestió de la desprofessionalització i afirma que actualment no hi ha crisi d’identitat sobre la disciplina, sinó descontent amb algunes de les assignacions i formes de treball actuals que comporta que per l’autora són l’excés de casos i recursos per resoldres i el nivell de burocratització tan elevat.
L’autora afegeix un tercer problema, en relació a la “interdisciplinarietat” que es dona en les professions que intervenen socialment i diu que en realitat, el treball multi/interdisciplinar no és compleix. Estarem d’acord que seria molt enriquidor per la nostra professió i les afins, però és cert, no es treballa de forma interdisciplinar, vull dir, és clar, anant més enllà de creuar correus o de distribuir la feina de manera fragmentada, i crec que la manca de treball veritablement interprofessional provoca encara més malestar i confusió en la professió.
Aleshores si d’acord amb la literatura –i també la meva experiència, perquè no dir-ho-, no hi ha treball interdisciplinar però sí hi ha hagut fragmentació de tasques, la pregunta seria, ens agraden les tasques que sembla que van quedant assignades a l’àmbit del del treball social?
Si revisem el llibre blanc del grau de Treball Social veurem clarament que la tasca no s’esgota en actuar per què les persones no siguin disruptives –malgrat les tendències neoliberals funcionalistes s’hi encaparrin-, és una professió rica i variada que busca l’empoderament real de cada ésser humà. SI hem d’acompanyar persones en dificultats, que no poden exercir tots els seus drets, aquesta professió demanarà certa capacitat de resistència quan el que es demana no està alineat amb les tasques pròpies de l’àmbit i com no, amb els codi deontològic. Podríem raonar si actualment, en segons quins llocs de treball, se’ns està obligant a deixar de banda fins i tot aspectes ètics; estem segurs que implementem el codi deontològic en el nostre dia a dia? Quan no tenim més de 10 minuts per cada usuari/ària? Quan no traíem del despatx la nostra tasca? Animo a revisar només, els 4 principis bioètics i reflexionar-hi.
De nou, recapitulem…
Es tracta, la nostra, d’una professió interdisciplinar i multidisciplinar, que ha de treballar amb altres agents i a més, sense que per això hagi de renunciar a funcions que li són pròpies. Que cal que integri les diverses facetes sociocomunitàries per poder dur a terme correctament la seva funció.
Així doncs… arribats a aquest punt, d’acord amb els autors citats i la pròpia experiència, puc observar aspectes potencialment empoderadors de l’àmbit del treball social i altres que, si no vigilem, ens poden dur fins i tot a la desaparició i apel·lo al treball en comú i a la resistència per evitar la deriva actual.
5a recapitulació, i acabo ja!
Aclarir les funcions i tasques de la treballadora social, fomentar el treball realment interdisciplinar requerirà recursos econòmics i una millor organització de les tasques, tant en el sector públic com en el privat, però sembla evident que això no passarà sense que els i les treballadores socials no en siguem conscients i fem emergir la necessitat de reprofessionalitzar la disciplina.
Per tot això, animo a revisar codi deontològic, llibre blanc del grau, reflexionar sobre el sentit del treball interprofessional i actuar com a professió per poder anar ben equipades quan les propostes d’actuació siguin del nivell que siguin, puguin suposar una pèrdua del nostre estatus professional. I és per això, de fet, que valoro tant la tasca que fa l’Àgora de Treball Social de Lleida.
Per cert, gràcies per l’oportunitat de publicar en el vostre blog!
Referències (del text)
Barbero, J.M., & Feu, J. (2016). El origen del trabajo social en Cataluña: la escuela de asistencia social para la mujer (1932-1939). Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 4(2), 3-33. https://revistes.udg.edu/pedagogia_i_treball_social/article/view/22166/25934
Consejo General del Trabajo Social (2020) Código Deontológico de Trabajo Social; Herramientas e instrumentos de Trabajo Social. Ed. Consejo General de Trabajo Social. https://www.cgtrabajosocial.com/app/webroot/files/cadiz/files/C%C3%B3digo%20Deontol%C3%B3gico%20y%20Estatutos/CODIGODEONTOLOGICO.pdf
Hernández Echegaray, A. (2018). Los riesgos en la profesionalización del Trabajo Social en España. En Cuardernos de Trabajo Social (Vol. 31, Número 1). Universidad Complutense de Madrid. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6664067
Muñoz Arce, G. (2018). La intervención social interdisciplinar en Chile. Revista Intervención, 1(3), 19-29. https://doi.org/https://doi.org/10.53689/int.v1i3.8
Rossell Poch, T., & Rodríguez Molinet, P. (2017). La entrevista en Trabajo Social. Herder.
Solana Ruíz, J. . (2016). Trabajo social, complejidad e interdisciplinariedad: una síntesis de algunos planteamientos en España e Hispanoamérica. En Facultat de Humanidades y Ciencias de la Educación. Universidad de Jaén. https://publicaciones.unirioja.es/catalogo/online/CIFETS_2016/Monografia/pdf/TC372.pdf
Vázquez, O. (Coord), Giménez-Salinas, E., Blasco, A., Viader, M., & García, I. (2004). Libro blando; título de grado de Trabajo Social. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA). https://www.aneca.es/documents/20123/63950/libroblanco_trbjsocial_def.pdf/e9d5c130-5838-ba71-67a5-0b3725656cf2?t=1654601772085
Vicente, E., Nogués, L., Orgaz, C., & (Coor), U. C. de M. (2022). IV Informe sobre los Servicios Sociales en España y la profesión del Trabajo Social (ISSE IV). Consejo General del Trabajo Social. https://www.cgtrabajosocial.es/publicaciones/iv-informe-sobre-los-servicios-sociales-en-espana-y-la-profesion-del-trabajo-social-isse-iv/114/view
Per si voleu revisar metodologia, tècniques i intervenció des del treball social. Són clàssics però no per això menys interessants:
Barbero, Jose Manuel, & Cortès, F. (2005). Trabajo Comunitario, organización y desarrollo social. Alianza Editorial.
FernándezGarcía, T. (2005). Trabajo social con casos (T. Fernández García (ed.)) [Book]. Alianza.
Moix, M. (2006). La práctica del Trabajo Social. Síntesis S.A.
Moix Martínez, M. (2006). Teoría del Trabajo Social. Síntesis S.A.
Zastrow, C. (2008). Trabajo social con grupos (C. Roncal Vargas (ed.); 6a ed) [Book]. Paraninfo.
(hi hauria altres manuals d’autors com; Fontova, Fombuena, Ezequiel Ander-Egg, … no deixeu de revisar-los de tant en tant)
Trackbacks/Pingbacks