La nostra amiga d’Àgora Carme Molet, professora al doble grau d’educació primària i grau de ciències de l’activitat física i de l’esport i al doble grau d’educació infantil i grau en educació primària  de la Universitat de Lleida ens convida a reflexionar sobre el concepte del racisme i com s’està treballant en la formació del futur professorat a la Facultat d’educació, psicologia i treball social de la Universitat de Lleida. Ho fa a partir d’un projecte que s’ha de considerar innovador i que trenca amb la visió clàssica d’abordatge un concepte tant arrelat a la nostra societat.

Si visiteu aquest curs la nostra Facultat, us trobareu una instal·lació d’imatges a les plantes de les escales, amb tres cartells que estructuren els continguts: BLANC – NEGRE – TEXT. En l’apartat del TEXT, veureu unes notícies de premsa dels últims darrers mesos, referides als diferents racismes que operen en l’actualitat: racismes estructurals, racismes d’estat, racismes socials, microracismes…, malauradament, tots ells es pateixen en primera persona. A més a més, podreu trobar tot un seguit d’imatges destinades a trencar la dicotomia racista del blanc i del negre, tan present en la nostra cultura occidental. Imatges de tota mena, que han estat meticulosament triades per esperonar el pensament, tot i que també el poden confondre, com en la vida mateixa… La instal·lació forma part del projecte “Racismes i educació” que s’està impartint actualment en els graus d’Educació de la FEPTS (UdL).

espaiperformatiu

 

Aquest és un esglaó més d’una tasca de formació del professorat que, iniciada el curs 2015-2016, es porta a terme des d’espaiperformatiu[1]. Projectes que contemplen l’exclusió i la marginació, i ho fan mitjançant la utilització d’imatges. Projectes que ens inviten a reflexionar i a dialogar al voltant de les diferències (corporals, de gènere, d’orientació sexual, econòmiques i d’estatus social, ètniques, religioses, culturals…) i, del seu paper com a eina d’exclusió social. Així mateix, s’aborda el seu potencial educatiu per tal de ser emprades de manera positiva en la formació del professorat, a les escoles i centres educatius.

espaiperformatiu2

Coincidint amb la línia dels Estudis decolonials, dels Feminismes i d’altres perspectives del pensament contemporani, aquests projectes desenvolupen posicions crítiques al corrent multicultural predominant en l’educació, i palesen el paper d’unes estructures neoliberals i d’unes relacions de poder obertament sexistes, classistes, xenòfobes i racistes. En aquest sentit un dels seus objectius és discriminar entre una educació multicultural, intercultural i una educació antiracista. Es fa per mitjà de lectures que amplien els nostres marcs de pensament, debats al voltant d’imatges i notícies d’actualitat i, també, amb les eines que les arts visuals posen al nostre abast: l’anàlisi d’imatges i la creació de representacions alternatives al racisme (contraimatges i imatges positives de les persones racialitzades).
Veiem alguns exemples de creacions gràfiques, i el que les seves autores i autors expliquen:

 

 racisglass  

 

Ulleres racistes (racist glasses). La persona que porta aquestes ulleres, no pot veure a les altres persones tal com són, ja que tenen murs que li ceguen la realitat. Fa referència als prejudicis que tenen les persones racistes sobre els immigrants i a la seva visió cap a aquest col·lectiu.

Eduard Bergé, Jordi Corpas, Alba Monsonis, Gerard Mateos, Ámbar Uribe, Ariadna Torres i Gemma Bastida.

(EXPRESSIÓ ARTÍSTICA I EDUCACIÓ SOCIAL. FEPTS. UdL).

 racismeeducacio  

 

La línia del nostre recorregut personal i l’esvoranc com a metàfora del racisme que afecta les nostres vides. Respecte a la tipografia, hem triat un tipus de lletra que donés sensació d’antiguitat, com a referència al racisme, un concepte antic, molt interioritzat i per això poc atès. Júlia Audí, Almudena Ordóñez, Laura Gascón, Irene Rego, Marina Rovira. (4t DT INFANTIL-PRIMÀRIA. UdL).

 

 racismeseducacio2  

El logotip es reforça en la idea biològica de la cèl·lula com a unitat anatòmica fonamental de tots els organismes vius, volent significar un mateix origen. Al seu torn, la cèl·lula pot rebre nutrients de l’exterior a través de l’obertura de les “portes” de la membrana.
En un paral·lelisme trobem la nostra societat, la qual, d’igual forma pot decidir si obrir (creixent) o tancar (morint) el pas de les persones que la mantenen viva.
Natàlia Álvarez; Guillermo Álvarez; Daniel Lozano; Pilar Palacio i Alba Vives. (4t DT PRIMÀRIA-CAFE. FEPTS. UdL).

 

 racismesgota  

Una gota que quan cau difumina la paraula racismes. En la gota recau la responsabilitat de difuminar el racisme, amb la intenció que acabi desapareixent. Aquesta és una tasca molt important de l’educació.

Ariadna Sánchez, Nerea Sánchez, Tània Pérez, Marta Pérez, Ma José Tenemaza, Victoria Morato. (3r Primària DUAL. FEPTS. UdL).

 

 raxismos  

 

Con el cambio ortográfico queríamos conseguir un mayor impacto visual y también que nuestro logo hiciera pensar sobre el racismo.

Roger Camprubí, Juan Casaucau, Aitor Irigoien i Joaquin Puyuelo. (4t DT PRIMÀRIA-CAFE. FEPTS. UdL).

 

 racismearrels  

 

 

 

La humanitat sencera prové de terres africanes i aquest és un fet innegable. La diferència en la pigmentació de la pell és una simple adaptació al medi de cada població però en cap moment hauria de ser un factor de marginació social. Arnau Serés. (3r D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. FEPTS. UdL).

 

 

 

Aquestes creacions, realitzades per l’alumnat, incentiven els nostres aprenentatges, així mateix, es mostren a les xarxes socials per tal d’ampliar el radi d’acció d’unes imatges i d’un pensament antiracista. Estan adreçades a la transformació social amb la intenció d’actuar sobre un imaginari i un simbòlic cultural que, alhora, és constructor de subjectivitat.

 

Sabem que parar el temps, de cara a facilitar el pensament reflexiu a les aules, no sempre és fàcil, nosaltres invitem l’alumnat a fer-ho per mitjà de la creació artística. Les noves idees, allunyades d’un llenguatge multicultural “happy”, necessiten noves formes per a ser representades, és per això que esperonem la imaginació i la creativitat, com una contribució educativa a la denúncia social i a la construcció de nous imaginaris. Perquè repensar els imaginaris culturals i les visualitats i crear-ne de noves, és consubstancial a tota educació inclusiva.

 

[1] Espaiperformatiu és una plataforma digital d’educació i visualitats, on es pot trobar informació sobre cultura visual i recursos educatius al respecte. També desenvolupa una activitat constant a través de les xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter. http://www.espaiperformatiu.udl.cat/