Els estudiants del Grau de Treball social a la Facultat d’Educació, Psicología i Treball social de Lleida, Gal·la Torra Viladegut, Héctor González Quiles i Vanessa Álvarez Villaró ens deixen un seguit de reflexions sobre el paper del treball social i dels programes d’inserció laboral com a eines de lluita contra l’exclusió social.
Aquest article s’ha realitzat en el marc de la col·laboració de la Facultat d’Educació, Psicología i Treball social de Lleida i la Fundació Pagesos Solidaris de la Unió de Pagesos que persegueix apropar la realitat d’experiències pràctiques als alumnes de Grau de Treball Social. Sens dubte un camí obert i a explorar.
INSERCIÓ SOCIOLABORAL PER MAJORS DE 45 ANYS EL MENTOR AGRÍCOLA UN RECURS A DESTACAR
Introducció
Aquest article es centra en la reflexió sobre els aspectes treballats en l’optativa d’inserció sociolaboral, i també, en l’experiència viscuda a un curs de mentor agrícola realitzat per la Fundació de Pagesos Solidaris de Lleida.
Primerament es desenvoluparà el concepte d’inserció sociolaboral i la seva importància, i en la seva especifitat amb l’inserció de persones majors de 45 anys, per a contextualizar el projecte, i posteriorment es relatarà l’experiència viscuda al curs de mentoria agrícola.
Inserció sociolaboral
Actualment, ens trobem en múltiples factors que condueixen a l’exclusió social de moltes persones a la societat en la qual vivim. Un dels eixos que poden treballar des del treball social, per a prevenir aquestes situacions d’exclusió el trobem en l’àmbit de la inserció sociolaboral. Tenir un treball en condicions i rebre un salari cada mes, permet a les persones la possibilitat de satisfer les seves necessitats més bàsiques i integrarse en un context determinat. El treball ajuda en el desenvolupament lliure del projecte de vida indiviual, també permet crèixer en aspectes personals i professionals.
La inserció laboral afavoreix en les xarxes socials, ja que formar part d’un lloc de treball comporta formar part d’un grup de persones en les que s’interactua i passen a ser companys. A més d’afavorir en les relacions socials, tenir un lloc de treball també comporta apendre a gestionarse i a organitzarse en hàbits i rutines. Es podria parlar d’un ventall d’elements que són avantatges pel procés d’integració com ja hem dit, però, finalment, una de les coses més rellevants que s’adquereix és l’autoconeixement que fa una persona de sí mateixa com el saber com ets, les teves actituds i aptituds, capacitats, aspectesrelacionats amb el món laboral, competències,…Tot això, és un desenvolupament que no totes les persones el poden fer o no tenen les eines necessàries per a ferho, i que acaba comportant una dificultat per accedir al món laboral.
Per una altra banda, hi han altres factors externs que afecten en aquesta dificultat d’inserció, com és la crisi econòmica o altres, que acaben condicionant a determinats col·lectius. En aquest article volem donar rellevància a les persones majors de 45 anys, essent un dels col·lectius fortament afectats en per la crisi, i es poden veure afectats igual persones amb baixa qualificació que a persones qualificades i especialitzades. Aquest col·lectiu es veu infravalorat per moltes empreses, aquestes poden tenir una visió sobre la dificultat d’adaptació que tenen aquest col·lectiu alhora de nous models o de tecnologíes, , tot això, va a favor de joves suposadament més dinàmics, més actualitzats i amb menys exigències salarials.
Per la situació que estroben moltes persones d’aquest col·lectiu concret, entitats dedicades a l’inserció laboral, ha tingut que enfocar la mirada a crear nous recursos i eines per a que aquest col·lectiu no estigui menyspreat i que puguin tenir les mateixes oportunitats de treball independenment de l’edat. Un d’aquests recursos aplicats a les nostres terres, és el curs de mentor agrícola.
Què és el curs de mentor agrícola?
Al tenir la possibilitat d’accedir a un curs realitzat per Pagesos Solidaris de mentor agrícola, enmarcat dintre del projecte “Itineraris personalitzats d’inserció per majors de 45 anys” financiat per l’Obra Social la Caixa, varem veure la complexitat del món de l’inserció sociolaboral i la seva transversalitat.
El projecte te com a finalitat d’aprofitar les capacitats i competències de tipus personal que s’adquereixen al llarg de la vida i que, per tant, son més pròpies de les persones que ja tenen una edat, i les competències professionalsfruit de l’experiència, per crear nous perfils professionals en l’agricultura. Aquests perfils garantitzaran que l’edat no sigui un inconvenient, sino un valor afegit de transmissió de coneixement que afavoreix la permanència en el treball agrícola més allà de els 45 anys i el no augment de la bolsa d’aturats de llarga duració. Cal afegir, que en aquest curs tots els assistents eren immigrants majors de 45 anys, així que aquestes persones tenen doble desavantatge.
En aquest curs formen a persones per crear un nou perfil de professional en l’agricultura encaminat a la formació i acompanyament d’equips de treball per què desenvolupin les seves funcions de forma autònoma, professional i eficaç. Els mentors tindran eines “Aqui i ara” que parteixen un adequat enfrontament de les situacions, a través d’una anàlisi de quines són les necessitats i quins són els recursos personals i socials de l’entorn que poden mobilitzar.
A les que persones que formen part del grup se’ls va proporcionar una guia per què tinguessin tots els recursos necessaris per poder contestar als problemes dels seus companys alhora d’exercir com a mentor agrícola. És un instrument de treball on els mentors agrícoles podran trobar orientació sobre les diferents tècniques d’intervenció en relació amb la comunicació, resolució de conflictes i treball en equip.
Trobaran informació i material d’intervenció que els facilitarà l’orientació i resolució de conflictes i també consta d’un diari de camp que els permet portar un registre dels problemes trobats i la resolució dels mateixos.
Conclusions. Una realitat per conquerir.
Si bé és cert que a través del treball social s’intervè amb tots els col.lectius que presenten dificultats d’inserció i/o desenvolupament, en aquest precís moment la inserció sociolaboral reb especial atenció degut a les conseqüències debastadores que la crisi econòmica que estem atravessant ha provocat en moltíssimes llars.
El treball el podem entendre com una eina integradora en quant aquest permet a les persones , però cal prestar especial atenció en diversos elements: Al diccionari Invers de la LLengua catalana podem trobar definit el terme “feina” de la següent manera:
“Treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida”
I és que amb el treball si que es cert que les persones s’ocupen, almenys el temps, però no sempre ens aporta la capacitat econòmica sufiscient per a cobrir les necessitats bàsiques ni per a viure dignament en una societat tan materialista com és la present.
Entraríem en altres debats si ens endinsem en les necessitats “creades” que venen a ser les que certes empreses o mitjans de comunicació ens fan creure que tenim, com per exemple tenir un televisor d’última generació. Així doncs ens volem centrar en les necessitats més bàsiques que presenten les persones, sobre les quals gran part de la societat no pot cobrir amb un lloc de treball.
Una de les grans problemàtiques en l’àmbit laboral és la forma en com s’han gestionat la creació de nous llocs de treball, els quals presenten condicions i salaris pèssims, i ni les persones que poden treballar aconsegueixen arribar sense preocupacions a final de mes.
A banda, naturalment, hi ha gran part de la població que no treballa, ni tansols té opció a ferho, donat que no es creen sufiscients llocs de treball, però tampoc ajudes i prestacions per a poder intervenir i ajudar a totes aquelles famíies amb menors els quals estan en greu risc d’exclusió social.
Els nous llocs de treball actual requeireixen de formació i coneixements, tant científics en molts casos, com tecnològics, donat que estem en una era del coneixement, Societat red l’anomenen alguns autors.
Els empresaris es poden permetre el luxe d’escollir entre infinitat de persones per un cobrir un lloc de treball que no sempre defensa els drets mínims del treballador, i els salaris poden representar la meitat del que li pertocaria cobrar a la persona pel nivell formatiu que té. Doncs no és díficil, trobar algú llicenciat en empresarials, exercint d’administratiu i cobrant 700 euros al mes.
Naturalment, ja no cal parlar de les condicions que se’ls presenten a persones que no tenen cap mena de formació, on si és que accedeixen a llocs de treball tenen dificultats per a que se’ls reconegui l’esforç humà.
Per altra banda, s’organitzen diferents Entitats, Organitzacions, Programes de la Comissió Europea inclús, per a fer front a tot aquest panorama que genera exclusió dia rere dia, intentant fomentar la seva inserció al món laboral mitjançant programes o itineraris que els puguin aportar recursos per augmentar el seu nivell d’empleabilitat.
Aquí es on entra la nostra intervenció, en individualitzar cada cas en funció de les seves necessitats, desitjos, potencialitats, etc. Estudiar els recursos disponibles per a augmentar al màxim les seves probabilitats d’inserció i vetllar per a què aquesta sigui el més estable possible.
Ens preguntem però, com es pot solucionar el camp de la inserció si el panorama general i les millores que es volen aportar “des de dalt” presenten condicions penoses per als treballadors, requeriments excessius, retallen els drets pels quals han lluitat tant els nostres avis, el treballador pot seguir sent pobre, seguim estant en risc continuament per la estructura general de la economia, crèiem que és dificil que un vaixell pesant no s’enfonsi, si al mar hi queda poca aigua…
Comentaris