Els efectes de la crisi que estem patint han afectat a la capacitat econòmica de les entitats sense ànim de lucre (ONL). Segons un estudi sobre la situació de les entitats sense ànim de lucre a Espanya, realitzat per la Fundación Mutua Madrileña, el 84% de les entitats han reduït els seus pressupostos a causa de la crisi econòmica. Aquesta disminució pressupostària ha provocat una disminució dels projectes gestionats i la capacitat per desenvolupar i gestionar de nous.
Segons l’estudi el 70% de les organitzacions tenen com a principal font de finançament fons públics. La crisi econòmica i les retallades sofertes han afectat a la capacitat econòmica financera de les ONL obligant en molts casos a disminuir els projectes gestionats, els usuaris/es atesos/es i en molts casos ha provocat la desaparició de l’entitat.
El que s’ha exposat és conegut per tots els que ens dediquem a aquest sector, i fins i tot ho hem patit en les nostres pròpies carns.
Però el que pretenc en l’article és anar una mica més enllà, reflexionar en com ha afectat la crisi en la gestió dels projectes i com aquesta ha afectat a la pròpia cultura organitzacional.
Crec que la naturalesa dels projectes de gestió derivats de subvencions públiques i privades (fonamentades en les justificacions) augmenta la burocràcia de les ONL’s, i provoca una dependència de les subvencions per mantenir la burocràcia.
Canvien les finalitats de les ONL’s, la finalitat última dels projectes acaben sent justificar les subvencions per mantenir la burocràcia.
Aquesta dinàmica de funcionament modifica la cultura de les ONL’s orientades a mantenir-se com a tals i no als objectius dels projectes i de les subvencions.
En disminuir les subvencions i per tant el finançament, el sistema entra en crisi, ja que falten recursos per mantenir el sistema burocràtic.
Aquesta pèrdua d’identitat repercuteix en la situació interna de les ONL’s. Influeix en els recursos humans (síndrome dels braços caiguts). Aquest sistema basat en la burocràcia desestimula l’acció, es treballa per reacció, i les persones desorientades no prenen iniciatives, prefereixen no córrer riscos reduint-se la motivació i l’entusiasme. També influeix en el sistema de gestió (orientat a obtenir resultats quantitatius. Com la cultura de les organitzacions està orientada als objectius quantitatius (justificar per obtenir les subvencions), condiciona els projectes derivats de les mateixes, no orientats a la pròpia naturalesa de la subvenció, si no la justificació. L’àrea financera (en experiència l’única responsable de la rendibilitat) assumeix el “poder real” dins de les ONL’s (encara que l’organigrama digui una altra cosa) i els instruments clau de gestió acaben sent el “Pressupost “i” l’Estat de Beneficis i pèrdues “.
La cultura existent a les ONL’s determina el que és bo o no, el que és acceptable o no, el que és convenient o no, per a les ONL’s i el seu futur. Condiciona la planificació, la direcció, l’organització i el control, en la pràctica, res escapa a la influència dels valors continguts en la cultura.
Com es pot canviar les dinàmiques organitzacionals derivades de la crisi i la naturalesa de les subvencions?
La dependència de les subvencions de les ONL’s obliga a aquestes a la recerca desesperada de les subvencions per mantenir la burocràcia i l’organització. Aquesta dinàmica obliga a elaborar i gestionar els projectes de la següent manera:
- Es busquen les subvencions
- Es realitzen els projectes
Aquest sistema de gestió provoca que els projectes no tinguin continguts i es basin en la justificació per cobrar la subvenció i no en la naturalesa de la mateixa. Aquesta manera de fer condiciona l’estructura de les ONL s, les fa burocràtiques.
Què podem fer?
Per evitar que la burocratització derivada de la naturalesa justificativa de les subvencions condicioni els projectes i acabi afectant la cultura de l’entitat podem revertir el procés:
- Estudi previ de les línies i eixos prioritaris d’actuació de les diferents administracions europees, estatals i autonòmiques.
- Revisió de la missió i objectius dels estatuts de l’organització
- Realitzem projectes (treballem les idees i els continguts, segons les prioritats establertes en la missió de l’organització i els eixos de les administracions). Els projectes s’han de redactar, justificats i pressupostats.
- Guardem els projectes al calaix
- Busquem subvencions que s’adaptin als projectes reals elaborats prèviament. Quant surten les subvencions l’únic que hem de fer és treure els projectes del calaix i presentar-los.
D’aquesta manera, a poc a poc, canviarem les dinàmiques derivades de la naturalesa justificativa de les subvencions i la cultura fundacionals, mitjançant l’elaboració de projectes reals i operatius.
Reflexionem?
Afirmacions de professionals en relació a la gestió i organització:
“Ocupo més estona omplint fitxes justificatives que en la intervenció directa amb els/les beneficiaris/es”.
“Tinc la sensació que estic duplicant la feina. Realitzo en els programes les mateixes accions que altres entitats ja realitzen”.
“A vegades penso que els/les usuaris/es són presoners dels programes”.
“Crec que la durada temporal dels projectes, fa que la gestió se centri principalment en complir els criteris numèrics deixant de banda l’objectiu final perseguit”.
“La inestabilitat de l’entitat per la naturalesa temporal dels projectes repercuteix en la inestabilitat personal. Només trobo feines que duren el que duren els projectes”.
Comentaris