Alguns membres d’Àgora vam assistir a la II Jornada Addiccions i Salut Mental organitzada per l’Associació Agrupa’t de Lleida. I aquí us presentem un resum:
En Sisco Abella, psicòleg coordinador de la unitat de tabaquisme de l’Hospital Santa Maria de Lleida, va donar tret de sortida a la Jornada parlant de: Consum de drogues i automedicació. Les drogues són un remei equivocat?. I per explicar això ho va fer desenvolupant tres preguntes: que entenem per droga, com distribuïm les patologies mentals, i com entenem la interrelació de les dos.
Va començar parlant de les diferents classificacions que hi ha de tipus de personalitat, com per exemple la classificació d’Hipòcrates, on diu que el fluid dominant d’una persona influeix en el tipus de personalitat. Per exemple: si la sang és el fluït dominant, es donaria un tipus de personalitat sanguínia, tenint unes característiques de personalitat emotiva, viva; si es dones la linfa com a fluït dominant, llavors seria una personalitat limfàtica, on la característica seria una persona lenta, freda, etc…Altres classificacions que es poden trobar són: Kretschmer, Eysenck, Catell.
Després va donar una pinzellada dels diferents tipus de trastorns de personalitat , i d’una manera visual, amb sentit de l’humor i entenedora aquí tenim un bon resum de les característiques. (veure foto inicial del post a la web)
Seguidament vam abordar el concepte de que entenem per droga. L’home primitiu per evitar el dolor utilitzava substàncies “naturals” i també ho feien per contactar amb els deus, existien els xamans… un toxicòman seria un xaman?
Totes les drogues han estat pensades en algun moment de la història per guarir el patiment. I els medicaments que són?
Nombrosos autors al llarg de la història aborden aquests temes: Freud (1897) ja parla de l’addicció a la morfina com una substitució a l’addicció primària que era la masturbació; Kohut (1971) el consum de drogues entès com una forma de substituir un defecte en l’estructura psíquica de qui consumeix; Khantzian (1985) parla de l’ús de substàncies addictives entès com un intent que fa l’individu d’automedicació per a reduir o eliminar els seus problemes subjacents; Casas (1991) explica que la dependència a la heroïna és una forma d’automedicació com a tractament d’una malaltia endògena, sensacions físiques desagradables compensades amb l’ús de l’opiaci.
La pregunta existencial seria: que porta a una persona a fer-se mal i pensar que està be?
El concepte de comorbiditat és dona quan la presència conjunta entre trastorns mentals i abús de substàncies es presenta amb més probabilitat que el que s’espera a l’atzar. Dels que consumeixen drogues , el 72.5% presenten alteracions psicopatològiques diverses, mentre que dels que no consumeixen el tant per cent baixa fins a 27.5%. I ens preguntem que es va donar primer? La psicopatologia va donar pas al consum? O el consum va donar pas a la psicopatologia? O la psicopatologia no te relació amb el consum? Doncs tal i com va dir en Sisco Abella a vegades és primer l’ou, altres és primer la gallina i en altres ocasions són ous d’altres gallines.
Per acabar la xerrada ens vam centrar en l’atenció a aquest tipus de pacients. Si l’atenció a la persona amb trastorn mental és complexa i si l’atenció a la persona amb addicció és complexa, doncs l’atenció a la persona amb comorbiditat és més que complexa. Com a estratègies a seguir ens diu que cal centrar-nos més en el malestar de la persona i no tant en la seva addicció ( “más silla y menos pastilla”). I finalment reflexionar si el consum de drogues és un problema…o és la solució al seu problema?
La següent intervenció va ser la de l’Esther Hernández, psicòloga del CASD, i ens parla d’ Interdependències en Patologia Dual: Anàlisis i Intervenció Multifamiliar.
Explica que el CASD de Lleida va decidir apostar per aquest tipus de patologies, trencant així amb la dinàmica de porta giratòria d’aquests pacients entre CASD i Salut Mental , i es va crear un Grup Multifamiliar per tractar persones amb problemes de patologia dual i a les seves famílies. A més a més de tota la part d’atenció psicològica individual que també s’ofereix. En aquest grup poden participar: pacients sols , pacients amb famílies o famílies soles.
La aventura de ser un pacient dual implica que són persones que han recorregut diferents recursos, que hi ha hagut faltes en la contenció del patiment i dels moments de crisi, hi ha una perpetuació de l’estructura patògena i l’addicció , cronicitat….
Des d’aquesta unitat de patologia dual dins el CASD s’utilitza un model d’integració del consum en el tractament, del pacient i família en el “equip”, del passat, present i futur, de com es relaciona el pacient amb l’entorn, de com és relaciona amb la substància.
CONTENCIÓ- COMPRENSIÓ-ELABORACIÓ
L’Esther ens explica l’ anàlisis multifamiliar que parla de les relacions humanes en termes d’interdependències que constitueixen una trama, en la que coexisteixen interdependències que afavoreixen el creixement i el desenvolupament de la personalitat i d’altres que interfereixen. Les interdependències patògenes serien: histories familiars heretades, histories influïdes, histories viscudes, personalitat de cada component familiar i dols pendents d’elaborar. Són experiències enquistades i patògenes que no es poden resoldre per si mateixes i que condicionen la llibertat dels individus.
Finalment exposa que el consum de substàncies permet sostenir el patiment i el component emocional, sostenir la pseudoidentitat assumida, perpetuar esquemes patògens i projectar patrons de dependència i la relació objectal.
En acabar aquestes dues primeres intervencions es passa al bloc de Noves tècniques de tractament aplicades a les addiccions:
Silvia Reyes, psicòloga del CASD de l’Hospital Santa Maria de Lleida, va introduir una eina mil·lenària que, actualment, rep el nom de Mindfulness.
Abans d’iniciar la ponència, ens va fer una “check list” per prendre consciència del moment present i, amb els ulls tancats, vam escanejar el nostre cos, les nostres sensacions i, finalment, les emocions d’ aquell moment precís. És a partir d’aquí que ens introdueix al Mindfulness, com a eina per prendre consciència i atenció plena del moment present. Els seus precursors, com Jon Kabat Zinn entre altres, també fa esment de la moda d’aquesta eina, per la quantitat de bibliografia que s’està editant.
A nivell clínic, hi ha una sèrie de dificultats que es troben en les patologies duals, segons refereix com la pròpia substància, la patologia, el tipus de consum que fa la persona, el procés de canvi, la motivació, el desig… i els objectius terapèutics a treballar pel professional són la consciència del trastorn, l’autoeficiència i l’autocura (similar a l’autocompassió), que s’ajuda d’aquesta tècnica.
Llàstima, però, que actualment per motius econòmics s’ha deixat de duu a terme en propi CASD.
Pep Cunyat, explica en primera persona i sense embuts la seva experiència amb l’ayahuasca. Ens contextualitza en com arriba a aquesta substància, el què ha aconseguit amb ella i el procés terapèutic coadjuvant imprescindible dins del tractament. Pep explica que esgotades les vies tradicionals de rehabilitació, on es defineix com a disciplinat i seguidor acurat del tractament en medi controlat, no li és possible quan arriba al seu medi habitual, fins que decideix iniciar un tractament experimental amb el psiquiatra Josep Maria Fàbregas, al Brasil. Al 2001 marxa a Brasil amb aquest projecte pioner anomenant IDEAA (Instituto de Etnopsicologia amazònica aplicada).
La ayahuasca és la combinació de dues plantes que es prenen en una sessió grupal supervisada i que produeix un coneixement interior a velocitat accelerada, que cal digerir i integrar juntament amb un terapeuta i el grup d’ajuda, segons explica Pep Cunyat. Un cop torna de Brasil, després de 2 anys aproximadament, creen una associació on continua vinculat amb l’ayahuasca i els grups terapèutics. Finalment, puntualitza que aquest tractament potencia l’ego i els narcisisme i cal treballar-ho molt intensament, donat la potència d’aquesta combinació de plantes.
Ignasi Busqueta és filòsof, educador, vinculat al món de teatre i terapeuta gestalt, tot i que ell, es presenta com un arqueòleg dels pensaments, les idees i no tant un tècnic o expert (és adir, arqueòleg de picar pedra). Ell explica el moviment emocional i corporal com a eina en les addiccions. Actualment, està duent a terme tallers psicocorporals amb persones amb problemes de drogodependències a Lleida. Relaciona la emoció amb la corporalitat com un tot. Exposa exemples per tal que els assistents ens posem en situació. Aquella persona que fa conscient una situació bloquejada, derivant una emoció que cal sostindré, a nivell corporal haurà de reforçar l’estructura de les cames; aquella persona que vol deixar de fumar, caldrà que prengui consciència de l’aparell respiratori a través de la respiració conscient; persona amb bloqueig en la gola, amb emocions retingudes, caldrà reforçar i treballar la veu, etc. D’aquí introdueix mots com CARREGA i DESCARREGA i/o ESTRUCTURA i DESESTRUCTURA, que treballa en els tallers.
En l’última part de la Jornada la Doctora Maite Utgés, psiquiatra coordinadora del CASD i del CSM de Lleida, ens dona dades de la població atesa en el CASD, a destacar: han fet 1.640 primeres visites. Han atès a 600 persones per problemes de consum d’alcohol, 150 per heroïna, 140 per cocaïna, 146 per cànnabis i 67 per altres problemes. Tenen 340 pacients en pla de manteniment amb metadona (PMM) i s’han programat 90 primeres visites dins el programa de joc patològic.
A continuació la Clara de la Paz, treballadora social del Centre de dia de Salut Mental de Lleida, ens explica el recurs en el que treballa . És un centre de dia on atenen persones entre 18 i 65 anys amb trastorn mental sever diagnosticat. També atenen pacients amb patologia dual però que no estiguin consumint. La Clara ens dona una visió comunitària del treball amb aquests pacients i les dificultats que tenen alhora d’establir itineraris formatius i laborals , on les úniques i poques opcions són a traves de recursos oferts per entitats del 3r sector .
Per acabar la formació intervé la Doctora Tere Borràs que ens presenta el recurs que dirigeix, Servei d’Addiccions i Salut Mental del l’Hospital Sant Joan de Reus. Explica un dels programes d’intervenció sociocomunitària que és “La Illeta”, on l’objectiu és atendre les necessitats bàsiques i oferir activitats lúdico-culturals, ocupacionals i d’inserció laboral a persones que presenten mancances bàsiques de tipus social. Per més informació podeu consultar a la web www. Infodroguesreus.com
Comentaris