Just quan compleix un any el maleït succés de  Reus que ens va alertar de la cobertura i protecció dels subministraments energètics a les llars en situació de vulnerabilitat, ens trobem, i no pas celebrant una millora, sinó un nou incident per la mateixa situació, un incendi provocat per una espelma. A Alarcón, el lloc dels fets, on una dona amb tres menors i el avi d’aquests sobrevivien en un pis de manera precària, sense llum. I segurament que sense moltes altres necessitats bàsiques cobertes; vivien en pobresa tal qual sense cognoms d’energètica, però aquest és un altre tema.

La pobresa energètica (PE) no tan sols és basa en no poder garantir els subministres elèctrics, sinó que va molt lligat a la ineficiència energètica de cases i edificis. Caldria plantejar en aquest sentit la rehabilitació d’habitatges per poder arrodir la PE a manera d’intervenció comunitària.

En quina situació estem? Quines millores tenim?

Doncs, el  nou Reial Decret  que regula el bo social, en vigor des del 8 d’octubre del 2017. Aquest decret defineix 3 tipus de consumidors per als quals s’estableix límits de renta segons IPREM: consumidor vulnerable, consumidor vulnerable sever i el consumidors en risc d’exclusió residencial. El decret explicita que aquests ja s’atenen des de serveis socials. Conceptes purament socials i no pas energètics, doncs el Ministeri de Energia ens ha fet el favor de definir els seus clients que estan en risc d’exclusió, per cert només es considera el subministrament essencial la electricitat. El gas i l’aigua per a què? I ens ha deixat caure una tasca, amb judici de valors definits, que nosaltres els treballadors socials haurem de tractar.

Cal dir, que l’Agència Catalana d’Aigua a Catalunya també estableix cànons socials i descomptes per col·lectius vulnerables.

No pretenia explicar el bo social, però amb el murmuri dels mitjans de comunicació i la certa incertesa que es crea al carrer, poder millor posar algo més esquemàtics. Cal dir que el Síndic de Greuges  afirma que la gestió del bo és “confusa i complexa”, i l’ens investiga si vulnera els drets de les persones.

-Vulnerables: descompte en la tarifa regulada sobre el  preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) 25%, tall de llum als 4 mesos si hi ha impagament.

• Unitat familiars (UF) sense menors: renta igual o menor a 11.279’38€ l’any
• UF amb 1 menor: renta igual o menor a 15.039’18 € l’any
• UF amb 2 menors: renta igual o menor a 18.798’97 € l’any

Llars on tots els membres de la unitat familiar  són pensionistes amb pensió mínima.

Es consideren vulnerables totes les famílies nombroses sense tenir en compte ingressos.

• Les categories especials: si hi ha algun membre en discapacitat igual o superior al 33%, víctimes de violència de gènere o terrorisme, s’incrementa un 0,5 respecte el IPREM.

*IPREM anual 14 pagues vàlid per al 2017: 7.519’59 euros.

–Vulnerable sever: descompte en tarifa regulada per PVPC del 40%, tall de llum als 4 mesos si hi ha impagament.

• Unitat familiars (UF) sense menors: renta igual o menor a  5.639′ 69€ l’any
• UF amb 1 menor: renta igual o menor a 7.519’59 € l’any
• UF amb 2 menors: renta igual o menor a  9.399’48€ l’any

Llars on tots els membres de la unitat familiar  són pensionistes amb pensió mínima, amb renta inferior 1 cop el IPREM

Es consideren vulnerables totes les famílies nombroses sense tenir en compte ingressos, amb rentes inferiors 2 vegades el IPREM.

• Les categories especials: si hi ha algun membre en discapacitat igual o superior al 33%, víctimes de violència de gènere o terrorisme, s’incrementa un 0,5 respecte el IPREM.

–Consumidors en risc d’exclusió residencial: qualsevol consumidor vulnerable que s’atengui a Serveis Socials. I amb Serveis Socials recau la responsabilitat de que tallin als 5 mesos si no assumeix el 50% del pagament de la factura, la resta quedaría assumida per comercialitzadores. Tal qual.

És el CUM LAUDE quan a idea de descomptes. Y  todo apañao, si señor! A pelo, sense pressupost assignat per fer front aquesta despesa.

Un bo social amb molta paperassa per sol·licitar-ho, la qual cosa no és àgil, i molta informació personal que nosaltres, els treballadors socials, entenem com a confidencial; això de passejar aquest tipus de documents…

Afegeixo  un estudi reivindicatiu que és va publica en el seu dia per Directoras y Gerentes en Servicios Sociales vers el Real Decret que regula el bo social. Yo invito, los Servicios Sociales pagan., on també fa referència a col·lectius que no s’han tingut en compte i que els caldria donar la importància que mereixen.

Aquest nou Decret estatal conviu amb la Llei 24/2017 autonòmica la qual si que ens garanteix evitar el tall de subministrament, tot i que sorgeixen altres conseqüències. De moment aquestes lleis són una parella de fet que conviuen i funcionen paral·lelament.

I senyors i senyores aquesta és la millora, “Cuanto peor, mejor para todos y cuanto peor para todos, mejor para mi, el suyo beneficio…”.

Lo que no és mejor para nadie és que:

– la gent tingui por d’encendre les estufes i la calefacció  per  no poder pagar.

– que es desenvolupin i/o empitjorin certes problemàtiques de salut, algunes d’elles molt lligades a la dependència energètica.

– Val a dir que actualment la Llei 24/2015 ha evitat talls de subministrament energètic d’aigua, llum i gas, però les famílies que s’han acollit a la Llei 24/2015 per poder passar l’hivern sense fred a la llar ara es veuen immerses de deutes. Deutes per factures realment franctiradors amb la llum i el gas. L’administració ha cobert part dels deutes en algunes famílies en base a uns criteris establerts de renta, nucli familiar i criteris de salut però és palès que és insuficient i cal complementar i fer reals aquests convenis que estableix la Llei 24/2015.

Cal dir que aquest mes de novembre La Taula del Tercer Sector ha sol·licitat una reunió en les grans companyies elèctriques per parlar d’aquests convenis que estableix la Llei 24/2015 en relació a la condonació del deute de les famílies i per demanar la cor responsabilització de la pobresa energètica.

I parlant d’altres  Ministeris que ens defineixen conceptes com vulnerable i tal, se’m passegen qüestions. Si nosaltres treballem amb models d’intervenció ecològica, humanista, intervenció en crisis, entre d’altres; Sr. Ministeri d’Energia com he d’abandonar la condició residual dels Serveis Socials de la que  parla Fernando Fantova?

Vull dir també, que la gestió amb les companyies elèctriques no ho deixa gaire fàcil per poder establir la “normalitat” elèctrica de les persones quan han sofert un problema; és a dir, trucades de telèfon que passen per mil departaments fins que te toca la que tiene su expediente, canvis de nom en la titularitat de contracte que es fan eterns, entrebancs de la companyia perquè la sra. té deute, fraccionaments de factura que no accepten al punt de servei, sol·licitud de dades personals com on viu aquest sr. i qui viu a casa…ei que el client es de vostè, cuide’l.

No obstant, he de dir que la Llei 24/2015  ha permès conèixer famílies que desconeixien els Serveis Socials, que la seva situació era precària i amb moltes lluites per arribar a final de mes i cobrir despeses. Famílies nombroses,  autònoms d’èxit que diuen: “si mai necessites algo…ja ho saps”, cuiners que prometen pastissos, sabaters que enyoren una bona sabata per arreglar, senyores que es tapen en la manta per no gastar, altres senyores cuidadores que pateixen per l’EPOC del marit, senyors amb pensió d’incapacitat que no gosen venir perquè “fins al moment anava fent i jo no estic tan malament com altres” però a meitat de més li queden 16€, per tant també cal agrair a la llei, que ha fet la funció  d’entrada als Serveis Socials aquestes noves cares i realitats de la comunitat.

Que l’any que ve no hi hagin més espelmes que ens facin mal, que siguin només per bufar i celebrar la millora d’aquesta pobresa energètica.

Txus Aparicio