Jo crec que la fragmentació de les pobresa “fa flaco favor-” a la seva identificació. Pobresa energética,pobresa infantil, pobresa econòmica, pobresa habitacional,……no és tot pobresa? la mateixa persona que no pot pagar el gas no pot alimentar als seus fills, ni pagar el lloguer de casa, ni sostenir-se amb uns mínims vitals.
Políticament sembla necesasari fragmentar els seus àmbits, pero a la pràctica tot és el mateix, M’indigna. Veure com els bancs d’aliments es veuen reforçats en la seva lluita per la pobresa alimentària quan realment sabem que el que hi ha darrera és milers de families fent una cua indigna en recerca d’arròs,llegums i llet. De vegades és com tornar a les cartilles de racionament però amb la sort que potser avui et “toca” carn congelada d’algun befefactor “majo”.
Estem en un moment que requereix un canvi de paradigma que no crec que políticament estigui ben reflexionat; podem implementar des de l’administració local polítiques que garanteixen mínims vitals.Si que podem.I perquè no ho fem? ho desconec.
Podem intervenir en la pobresa económica? en general i a lo “bruto”? si que podem, Però cal que el col.lectiu de professionals ens posem les piles en reivindicar, en obligar a les institucions a posar fre a a les demores, cal que siguem crítics i posar-nos al costat de les persones. Cal reivindicar drets, posar-nos “tontos”, és massa gent patint. He sentit darrerament “no puc donar una tarja de supermercat. NO ESTÀ EN INTERVENCIÓ. i doncs?intervenim-la! quin és el joc?donar un lot d’aliments que és mes fácil?
No m’agrada el model, Mil informes a fer de pobresa energética. 10 desnonaments, 8 informes per mesa d’emergència, tot urgent. i sense respostes justes, És aquesta la societat de dret que ens havien promés? NO!Qüestionem a la PAH, ens fan sentir malament, però estan aconseguint el que nosaltres seguint la norma no asssolim.
Crec sincerament que cal una nova mirada sobre la societat, sobre les vulnerabilitats, sobre les persones i el treball social,sobre la nostra capacitat de posar pals a les rodes a la injusticia. Cal que des de les trinxeres diguem prou i ens posicionem, Cal un treball social proactiu, propositiu,crític i just, Cal que recordem els nostres origens i la nostra missió.
Comentaris