Quan vaig començar a llegir experiències de Housing first vaig pensar que era un model valent i digne per abordar els casos de persones sense llar que no s’adhereixen als serveis i es troben en situació de cronicitat al carrer.
Fer realitat un somni és pels tècnics un puntal d’il.lusió per seguir treballant. Comencem la casa primer amb la certesa que serà un èxit, sobretot per les persones que sortiran del carrer per anar cap a una vida de qualitat, digna, i conforme als drets
Què és “La casa primer?”
És un model innovador que planteja una forma diferent d’afrontar el sensellarisme, facilitant vivenda estable i permanent a les persones sense llar més vulnerables del sistema, amb necessitats socials severes. El projecte té com objectiu, a partir d’un habitatge estable, acompanyar aquestes persones en el procés de recuperació, apoderament i autonomía personal.Va nèixer als EUA a principi dels 80 de la ma de l’organització Pathways to Housing. AQuesta entitat treballava exclusivament amb persones sense llar amb problemes d’addiccions i/o trastorns mentals
És un model compatible amb el model d’escala utilitzat tradicionalment, en el que la persona sense llar ha d’anar superant fases i ascendint a diferents recursos en funció del moment, amb l’objectiu a llarg termini d’accedir a una vivenda permanent.
Qui participarà en el projecte?
Des d’octubre i fins acabar 2016, 5 persones serán convidades a participar i accedir a un habitatge. 10 més l’any vinent.
les xifres d’experiències anteriors donen un èxit del 70-80% dels casos.
De qui parlem i de quantes persones sense llar parlem a la ciutat de Lleida?
De l’anàlisi del recompte es desprèn que les persones en situació de sense sostre han augmentat un 37,44% respecte el 2008 (quan també es va fer la mateixa acció). Representa un 0,14% de la població de la ciutat. Ara bé, l’increment de persones ha anat acompanyat de més recursos i serveis, ja que en 8 anys a Lleida s’han incrementat en més del doble les places d’acolliment residencial. De fet, un 81% té una relació directa amb els serveis d’atenció, pel que no hi ha dificultats d’interacció en les necessitats bàsiques. Aquest percentatge surt de l’Índex de Vulnerabilitat, que segons mostra, un 38% necessiten una intervenció de prioritat mitjana i un 43% es situarien en el perfil de població sense sostre on la intervenció d’habitatge seria menys prioritària. El 19% de les persones sense sostre requereixen una intervenció prioritària en termes d’habitatge i recolzament. A Barcelona, per exemple, la intervenció més recomanada amb un 61% és la intervenció de prioritat mitjana, quan a Lleida és inferior.
En la línea de l’informe de resultats de l’anàlisi de les dades del recompte, ens afirmem en les línies d’actuació que ja hem iniciat:
-Desenvolupar un programa específic d’atenció i acompanyament per a dones
-Potenciar actuacions relacionades amb les necessitats secundaries de les persones.
-Potenciar espais de trobada i de millora i creixement personal.
-Desenvolupar un programa d’hàbits saludables i de prevenció de malalties.
-Realitzar programes d’habitatge residencial inclusiu (housing first).
-Elaborar un programa d’ocupabilitat, en format de beques de formació.
Algunes de les dades de l’informe:
L’informe s’ha realitzat amb les dades recollides a través del recompte que es va fer el dimarts 19 d’abril, que van ser 179 persones, sent 71 persones sense sostre –que dormien al carrer- i 124 persones sense llar – que estaven acollides en serveis-.
En relació a la feminització de la pobresa, hi ha un 11% de dones més al carrer, sent el total un 14 %. Per franges d’edat, la situació de sense sostre afecte totes les franges, sobretot de 35 a 45 anys. Respecte a la procedència, hi ha més persones arrelades al territori vivint al carrer, amb un 35 % de Lleida, Catalunya o Espanya. La majoria de les persones sense sostre estan solteres, separades o divorciades. Més del 80% de les persones sense sostre a Lleida tenen algun nivell d’estudis, amb un 28% amb estudis secundaris i un 13% superiors.
En l’informe elaborat, s’observa que el 55% de les persones sense llar fa més de 5 anys que van arribar a Lleida i el 18% fa uns mesos. Un 51% ho va fer per treballar a una campanya agrícola. Sobre el coneixement i ús dels serveis que s’ofereixen, el recurs més conegut és l’alberg, per un 80%.
En l’apartat de les dades en l’àmbit europeu, s’indica que un 34% de persones sense sostre a Lleida fa menys d’un any que es troben en aquesta situació i un 26% hauria assistit al servei d’urgències hospitalàries.
Com ja apuntat anteriorment, la situació dels sense sostre s’ha agreujat a causa de la pobresa econòmica. Un 32% tenen ingressos regularment i el 83% considera que no té suficients ingressos per pagar les despeses mensuals. I un 2% té contracte laboral.
Només un 7% presenta una situació de risc de salut per malaltia, consum de drogues o salut mental alhora (tri-morbiditat). Un 69% de les persones enquestades han realitzat algun consum de drogues, principalment alcohol, i un 5% hauria consumit drogues per injecció.
Per acabar, entre altres dades que inclou l’informe, un 72% de la població general de Lleida declara estar satisfeta amb la seva vida i un 4% està insatisfeta. En relació a les persones sense sostre, un 16% de les persones entrevistades declaren sentir-se satisfetes mentre que un 36% se senten insatisfetes.
Recompte a Lleida 2016
El projecte del recompte a Lleida s’ha portat a terme amb els objectius d’analitzar quantes i quin perfil i necessitats tenen les persones que dormen al carrer a la ciutat de Lleida; Donar dades per sensibilitzar la ciutadania de la situació de les persones sense llar; oferir eines per planificar les polítiques socials adreçades a les persones sense sostre i comparar la situació de la ciutat de Lleida amb les dades obtingudes en el recompte de Barcelona.
Els instruments de recollida de dades han estat la fitxa d’observació en el mateix moment del recompte; les preguntes sobre les variables estructurals, procedència, el motiu de la seva arribada a Lleida, etc. que es refereixen a dades locals; una enquesta europea sobre l’Índex de Vulnerabilitat i Instrument Assistencial per Decidir sobre les Prioritats de Servei, i les dades sobre benestar i satisfacció amb la vida.
Les dades obtingudes es treballaran i es compararan amb altres ciutats catalanes, espanyoles i europees, dins el projecte europeu #HomelessMeetUpVLC. L’Ajuntament de Lleida va fer el recompte amb la participació dels voluntaris (estudiants, professionals del sector i ciutadania en general), amb el suport de les entitats de la ciutat vinculades al tercer sector i la col·laboració de la Fundació Arrels Barcelona i la Càtedra d’innovació Social de la UdL.
Comentaris