La companya Natàlia Giménez Espert, treballadora social de l’Ajuntament de Lleida, ens fa arribar aquesta reflexió des del Treball Social municipal, sobre tot el que estem vivint amb la crisi del Covid-19, i com haurem d’abordar el que ens espera per davant. Gràcies Natàlia!!

Des de la nostra tasca de Treballadors/es Socials d’Atenció Primària a la ciutat de Lleida estem veient que el confinament no és igual per a tothom. No tothom té casa, no tothom té wifi, ni ordenador per fer els deures… tampoc tothom té un balcó gran on obtenir uns metres de llibertat exterior…

Amb la crisi del Covid-19 hi descobrim obvietats, però també racons a l’ombra enfocats per una llum nova, la de la “desigualtat”. S’ha parlat molt que d’aquesta crisi en sortirem més forts, donant valor al que tenim, donant valor a les coses no materials; però potser toca començar a parlar del que està passant fora i del què ens trobarem arran d’aquesta pandèmia, on ens en sortirem tard o d’hora però més desiguals i amb més precarietats que abans. Perquè a fora trobem persones vulnerables què no tenen veïns o simplement el més bàsic: una casa on poder tornar; així com ni tothom té els mateixos convenis de treball, ni el mateix estat d’ànim en aquests moments, ni iguals mecanismes per superar les adversitats.

En uns moments on gràcies en tenim del sistema sanitari per l’atenció que estàn donant a les persones malaltes, crec que hem de mirar també més enllà, i posar èmfasi a la tasca d’aquests treballadors “invisibles”d’aquests dies: els treballadors del món social. Donar valor a la nostra tasca i a les xarxes de voluntariat i de moviments socials que ens estan ajudant, a l’equip d’emergències que des de totes les àrees de l’Ajuntament estem participant perquè les persones sense llar estiguin cobertes durant el confinament, a les entitats que treballen pels més afectats…

Quan acabi aquest Estat d’Alarma caldrà desplegar recursos per recompondre les precarietats que ha ressaltat la pandèmia: les pèrdues de llocs de treball, la disminució econòmica i la desigualtat en les necessitats bàsiques. Caldrà la suma de tots/es per establir mecanismes de suport tant des de l’àmbit social com educatiu, psicològic i sanitari.

La crisis sanitària del Coronavirus ha portat una crisi econòmica que alhora ha fet augmentar una crisis social. Les persones vulnerables ara ho són més, per això també es necessitarà més personal del camp social i afrontar aquest gran repte que ens ha posat de mirall la nova realitat.

Després que tot passi quedarà una societat amb més mancances, i és llavors quan la realitat social serà vista plenament, i ens adonarem que tot ha canviat i que el sector sanitari haurà de conviure més que mai amb el social per reconstruir una societat més justa, més humana, més igual.

Natàlia Giménez Espert
Treballadora social de l’Ajuntament de Lleida