La nostra companya Herminia Vicente amb la seva creativitat i gran imaginació, ens convida a reflexionar sobre la nostra professió en aquest inici d’aquest nou curs que ara just comencem.

Matryoshkes i Treball social

Ha començat  setembre i com cada any  els  anuncis  de la “tele” ens  bombardegen  sense pietat amb un gran assortit d’articles col·leccionables,  que  van des de l’autèntic cotxe en miniatura de  la cèlebre nissaga  “regreso  al  futuro”,  amb condensador de fluzo  inclòs,  fins a titelles de comtes,  manualitats diverses, i altres andròmines.

L’excés d’oci  és perillós  de mena,  perquè és el moment  en que  les idees  aprofiten per  passejar-se,  sense cap  criteri,  per  l’espai  buit  que  deixa el no haver  de  pensar en res;  i va ser  en aquest moment de vulnerabilitat extrema quan se’m va acudir  rumiar  quina  mena d’article col·leccionable es podria  adreçar  al  nostre col·lectiu.  I sense saber com  ni per què,  sorgeix  una imatge  que  de manera repetitiva  i reiterativa,  i sense el meu permís,  prenia possessió  de l’espai  lliure del meu disc dur.  I quin era aquest pensament que pertorbava la meva pau us preguntareu?  Doncs ni més ni menys  que  les  “Matryoshkes”,  aquelles  nines  russes,  buides per dintre i que s’obren per amagar  en el seu interior una altra normalment  igual  però més petita,  que també amaga una altra  i una altra  fins arribar a la última,  aquesta ja sense poder obrir-se.

El primer de tot,  com sempre faig,  és xafardejar en el  meu rebost  particular,  el  meravellós món d’Internet  per  veure què trobo  que em pugui  servir  per  defensar la meva dissertació  i així  és com he descobert que la  Matryoshka simbolitza la maternitat,  la  fertilitat i la unitat familiar;  però també és símbol d’alegria,  prosperitat i saviesa perquè a l’obrir-se es revela el que cadascú portem dintre,  es posa en valor l’interior de les persones.

Són moments complicats per  la nostra professió i de vegades ens empaita un cert desànim i pessimisme.  Es parla molt de com la burocràcia  està  guanyant  terreny  i que el treball social  es troba perdut,  més  pendent en  la gestió i tramitació de recursos,  i  cada cop més  lluny  del que  és el veritable objecte,  la veritable essència,  el sentit de la nostra professió.

Més preocupats de cercar  la solució i l’ajuda en uns recursos que de vegades poc  tenen a veure amb la nostra competència i oblidant-nos  de les nostres pròpies capacitats i potencialitats.

El moment que vivim actualment presenta un munt de reptes i per  tant d’oportunitats,  i dic jo: no l’enfrontaríem millor si sabéssim  que dins nostre es troben amagades unes  armes poderoses que estan demanant sortir del seu amagatall i agafar el protagonisme que es mereixen?

Els i les treballadors socials,  som com les Matryoshkes russes;  portem dins nostre totes les eines necessàries per  desenvolupar  la nostra tasca;  solament cal aturar-se per fer una mirada  cap  endins i  trobarem un exèrcit  de mini-nosaltres disposats a sortir  del  seu cau.  Necessitem creure en nosaltres mateixos,  i adonar-nos de com és d’important tot el nostre bagatge i la nostra experiència.

Podem  començar  posant  en valor  els nostres sentits,  per això  cal  estimular-los  i posar-los en un lloc privilegiat;  ells ens guiaran i seran la nostra brúixola.

Hem de polir  i actualitzar la nostra artilleria pesada, la nostra capacitat d’observar,  de ser empàtics,  de crear vincles.

També hem de poder  traure a passejar  les nostres habilitats per gestionar,  coordinar,  programar, mobilitzar….

Aquestes i moltes altres competències són les nostres Matrioshkes,  el  nostre exèrcit,  i si el mantenim en forma,   la nostra  actuació,  serà molt més completa,  molt  més efectiva,   ja que posarem a disposició de la societat tot el ventall de possibilitats i  de sortides que el treball social pot oferir.

De la mateixa manera que cada professional tenim unes capacitats determinades i la nostra feina requereix desenvolupar  unes per sobre d’altres,  les matrioshkes tenen diferents mides,  tot per poder arribar més i millor fins on la nostra acció ens porti.

Es  setembre,  època  de  col·leccionar,  i  que millor que encetar la nostra pròpia reunint i aplegant matrihoshkes;  actualitzem  les que tenim,  elaborem una guia que es pugui consultar,  investiguem  per  cercar-ne de noves  i per què no,  provem a fer intercanvis.  Mai se sap….

Herminia Vicente.  Setembre 2017