Admiro profundament als bons professionals del treball social. I sobretot, sobretot, admiro aquelles persones que són capaces de transmetre’m emocions.
Fa uns mesos vaig descobrir al col.lega Alejandro Rodríquex Robledillo, i vàrem fer difusió del seu llibre De gallegos, tucanes y trabajadores sociales,ara lectura obligatòria del meu alumnat del grau de treball social en l’assignatura d’ atenció primària (un ole!pels bons i atrapadors descobriments)
Seguint aquest artista, que com he dit em transmet, sinó no el seguiria, dit aquí queda, em veig amb la obligació ètica de compartir un tresor nou, “El libro negro de Philomeno”, que només amb el títol i l’argument ja m’ha deixat insòlitament atrapada en una història per la que no veig l’hora de començar a llegir.
Alejandro declara que escriu per visibilitzar la professió, herois i antiherois, com el segon llibre. Un Philomeno amb angoixa social i un treballador social davant d’una insòlita demanda…..és o no és captivadora aquesta obra?
Crec que tots tenim històries per explicar, plenes de sentiments, il.lusions, frustracions i ironies de la vida; tant de bò fóssim capaços d’emplenar les llibreries d’obres literàries de treballadors socials.
S’admeten ressenyes dels primers valents que arribin al llibre.!!
Àgora estem segurs que será un gran èxit!
Comentaris