La companya Núria Barberà, treballadora social en l’àmbit de la salut, ens aporta un interessant post sobre l’estat de la qüestió en aquest àmbit en constant creixement i tan important en el conjunt de la nostra professió . Gràcies!!

Em van proposar escriure sobre el futur del treball social sanitari. Sempre és difícil augurar què ens depara el futur…la proposta m’ha portat a la reflexió, us trasllado el que he reflexionat en les darreres setmanes…

Existeix consens en:

– la definició que l’OMS va fer de salut l’any 1946 “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”.

– la rellevància dels determinants socials de la salut (estil de vida, educació, treball, vivenda, capacitat econòmica, accés als serveis…).

– el treball social en l’àmbit de la salut té per objecte la investigació dels factors psicosocials que incideixen en el procés salut – malaltia, així com el tractament dels problemes psicosocials que apareixen en relació a les situacions de malaltia, tant si influeixen en el seu desencadenament com si deriven d’elles .Amaya Ituarte, 1994

Tenint en compte aquestes tres afirmacions la intervenció de les treballadores socials i treballadors socials en l’àmbit de la salut està assegurat, no hi ha dubte en relació a la presència dels treballadors/es socials en l’àmbit de la salut, el futur ens garanteix la nostra presència, tot i això, continuem sense comptar amb el reconeixement de professió sanitària que sí gaudeixen altres col.lectius professionals amb els que compartim intervencions diàriament.

Per tant, des d’aquí, la reivindicació d’un reconeixement més que merescut i necessari per acabar amb la integració de la perspectiva social en l’atenció de la salut. Voldria creure que aquest reconeixement arribarà en breu, però com tot el que està en mans de la burocràcia política intueixo que no serà així…

Els problemes de salut, en moltes ocasions, fan aflorar necessitats socials que precisen una resposta urgent, immediata. A dia d’avui continuem immersos en un sistema que no té capacitat per donar resposta a la immediatesa que requereixen les necessitats socials vinculades a la salut. Els treballadors socials sanitaris no tenim accés a la gestió dels serveis i recursos vinculats a la cartera de serveis i més enllà de l’accés, la tramitació i la gestió supera els temps amb els que es treballa en l’entorn sanitari.

Tenim clara la influència i la determinació que la situació social exerceix en els problemes de salut i a l’inversa i en canvi mantenim un sistema organitzatiu (Dep. de Salut i Dep de Drets Socials) que no afavoreix l’abordatge conjunt. L’intent de treball conjunt a través de l’Agència d’Atenció Integrada Sanitària i Social, un cop més es veu interromput pel calendari electoral.

Per tant la qüestió són els reptes, el paradigma social/sanitari al que hem de fer front.

Des del meu parer cal posar atenció en aquestes qüestions:

• La visió de futur, la capacitat per incorporar en la planificació estratègica les característiques poblacionals i socials dels propers anys: envelliment, problemes de salut emergents, rols en l’entorn familiar (qui assumeix el cuidatge), diversitat territorial (com atendre les necessitats de l’àmbit rural, dispersió geogràfica…). Arribem tard, és difícil defugir de la sensació que estem desplegant recursos i serveis que ja no són suficients. La realitat avança més ràpid que la planificació.
• Una cartera de serveis flexible i amb capacitat d’adaptació als canvis. Caldria revisar-la i adequar-la a les necessitats. Fa temps que em pregunto quan algú pensarà que cal revisar la Llei de la Dependència, s’adequa una llei del 2007 a les necessitats actuals? Doncs la resposta és que no, al menys no pel que fa a les necessitats vinculades als problemes de salut. Un cop més, arribem tard.
• Burocràcia- gestió: simplificació per afavorir l’accés
• La coordinació com a eina d’intervenció. El treball compartit entre els serveis socials i el treball social sanitari. És l’única eina real per poder atendre de forma efectiva i eficient les dificultats socials associades als problemes de salut. Assignatura pendent.
• La participació dels treballadors/es socials sanitaris en els òrgans de gestió i planificació. Cal reivindicar l’expertesa del nostre col.lectiu en tot allò que té a veure amb la detecció, la planificació, l’atenció dels problemes i necessitats socials.