La companya Carme Mateu, treballadora social de Salut Mental Ponent, ens fa arribar aquest escrit sobre la tasca en l’àmbit de la salut mental enmig d’aquesta crisi de la Covid-19.  Gràcies Carme!!

Ja portem més de 50 dies de confinament. S’ha parlat de col·lectius vulnerables com la gent gran, els aturats, dones maltractades, persones amb autisme i persones amb trastorn de conducta. Hem rebut múltiples protocols de com actuar davant la malaltia i que fer en matèria de prevenció però el gran oblidat de tot plegat sempre és el col·lectiu de la salut mental.

L’any 2012 des de l’entitat on treballo, va realitzar un estudi a la Província de Lleida, i en aquells moments hi havia unes 11 mil persones diagnosticades d’un Trastorn mental sever, en tota la Província de Lleida.

És un col·lectiu de risc que majoritàriament viu en aïllament amb dificultats per gestionar l’estrès i l’ansietat i sembla que tothom s’hagi  oblidat  que existeixi.

Treballo en una entitat referent del territori en aquest àmbit en què prima l’atenció centrada en la persona. En aquests moments tenim 34 casos en seguiment de persones amb trastorn mental sever que viuen confinades als seus domicilis, i aquí no s’hi sumen els casos que viuen en família, ni en centres residencials i les famílies en si, que viuen tot això també amb angoixa. La majoria perceben prestacions inferiors al salari mínim, amb dificultats per controlar l’estrès que suposa el fet d’estar tancats a casa i rebre tot d’informacions, moltes vegades fakes, que els produeixen més malestar.

En molts hem aconseguit que puguin tenir permisos per poder sortir una estona al dia i mitigar així l’angoixa i en altres casos cobrim les necessitats més bàsiques amb dificultats.

La nostra feina és minimitzar aquest malestar en tots ells, fent 2-3 trucades al dia, videotrucades,  però no és fàcil fer-ho a la distància, es perd el caliu, l’atenció personal, el fet de mirar a la persona als ulls, però  així i tot ho agraeixen, ja que la soledat és molt dura i l’abandonament que senten contínuament els provoca més angoixa.

Són molt agraïts i senten aquest esforç per part nostra de tot cor, amb frases com “gràcies per la trucada, així estic tranquil, sé que li importo a algú, o gràcies per les paraules que em dieu”, fan que valgui la pena passar més d’un mes atenent de forma telemàtica i ajudar-los a mantenir-se a casa seva i evitar les situacions d’urgència.

Ho suporten com poden, com la majoria, només toca felicitar-los per la seva valentia, esforç i coratge per afrontar aquesta situació tots sols.

Cal dir que els Serveis Socials i els serveis de Salut Mental responen immediatament davant una situació de risc quan els hi requerim i crec que més que mai el treball en xarxa és important i  funciona.

El nostre col·lectiu no és massa visible quan hi ha aspectes positius a destacar, sempre ens etiqueten amb fets greus i això afavoreix que l’estigma més important sigui el seu mateix, per la por a rebuig i al que diran, i les situacions d’aïllament s’han incrementat.

Des de fa més de 10 anys que treballo en aquest col·lectiu i ara més que mai se’ls ha de donar les gràcies per com estan portant aquesta situació.

A més he de dir que les famílies son part important en la seva recuperació, han suportat motxilles molt plenes durant molts anys i ens agraeixen l’esforç que estem fent en aquests moments. Són temps durs per tothom i les mostres d’agraïment ens motiven i ajuden a fer millor la nostra feina.

Cal cuidar-nos i cuidar dels demés, ja que 1 de cada 4 persones és susceptible de patir un trastorn mental al llarg de la seva vida i el patiment psíquic és enorme.

No canviaria aquest àmbit tan gratificant i a la vegada tan difícil per res del món, espero poder-hi treballar encara molts més anys.

Carme Mateu.