Al mes de maig vaig publicar un primer post al nostre blog i que posteriorment, es va publicar al diari el Segre amb data 30 de maig de 2020 sota el títol “Parlem de temporers: una visió sistèmica”. Una de les reflexions finals feia referència a la importància de treballar conjuntament i entre iguals amb tots els agents i actors que participen d’aquesta realitat complexa, si és que realment es vol abordar, afrontar i trobar una solució real a la qüestió. Una altra reflexió inclosa al post, però no al diari degut a l’extensió del mateix, feia referència a la necessitat d’agents externs capaços d’analitzar i generar noves estratègies d’afrontament de la situació de crisi ja que el sistema ens demostra la seva incapacitat de trobar-les per si mateix.

No és una qüestió de semblar oportunista i aprofitar la nova situació de confinament del nostre territori i fer llenya de l’arbre caigut, tampoc es tracta de tenir una bola de vidre i fer màgia per a preveure el futur, sinó que es tracta d’una reflexió després d’escoltar moltes persones que treballen en el món social des de fa molts anys i que estem i estan observant i analitzant aquest fenomen des de diferents vessants i diferents implicacions i compromisos i, per tant, alguna cosa podem saber i dir sobre aquest tema. No podem oblidar que tot el que està succeint ho fa sota una pandèmia que posa en risc a tota la població d’un territori, independentment que formem part o no d’aquest conjunt d’actors principals que configuren l’anomenada campanya agrària. En el millor dels casos fins ara n’érem consumidors!!!.

El que es tracta ara és de reprendre aquella reflexió i veure si s’ha vist modificada alguna de les dinàmiques exposades durant aquell període i si s’han produït canvis que apuntin a la morfogènesis, és a dir, a una evolució i desenvolupament a una nova fase de creixement o contràriament a l’homeòstasi, és a dir a, l’estancament i per tant a una situació encara més rígida i amb un augment de  dificultats per a produir-se canvis substancials.

El primer que podem observar és que el símptoma ha canviat, ja no són les persones que dormen al carrer i que molestaven a la vista de la gent, sinó que ara el símptoma és que tota una comarca està confinada per un temps indefinit i, per tant, posa un cop més de manifest que el sistema és i ha estat absolutament disfuncional i demana ajuda urgent. Això és típic d’un sistema malalt, immers en una crisi estructural que dura molts anys i que es va manifestant any darrera any amb diferents cares. La covid-19 no ha fet res més que posar, més de manifest encara, la disfunció de tot plegat i no creiem que sigui temps per seguir tirant pilotes fora un cop més i no fer cap tipus d’autocrítica.

El més destacable és que ara tota la població d’un territori ja formem part del sistema ja que ens afecta a tots i totes encara que no vulguem. Amb això vull dir que tota la població haurem de fer i actuar en conseqüència i responsabilitat i així ens ho demanen, però sense deixar-nos opinar ni decidir?.

Un altra de les qüestions que es plantejava era quins eren els beneficis del símptoma, que sempre hi són i que normalment no són visibles ni conscients. Com ja vam dir, el sistema està format per un conjunt d’actors que són interdependents i que els canvis en una part afectaven a la resta, però que una part sola no pot canviar per el sistema ni arreglar-lo, com es diria en termes col·loquials. Les accions o males accions d’uns, afecten poderosament a les altres i aquí és quan es produeix la circularitat i la retroalimentació negativa que provoca que tothom vulgui mantenir el seu equilibri a tota costa per a la seva supervivència particular i també per a la del   sistema global.

S’ha de dir, tot i que és obvi, que no tots els actors tenen el mateix pes ni el mateix poder, ni capacitat de decisió i d’influència sobre el sistema, per tant podem afirmar que alguns d’aquests actors més rellevants no han fet res per a que les coses no arribessin on han arribat. Això ha estat així, ja sigui per omissió o per interessos purament particulars, per exemple econòmics, de subsistència o inclús de bonisme i paternalisme, però també és cert que altres actors han fet aportacions i accions de diferent tipologia a remolc d’aquestes accions amb resultats més que qüestionables i d’altres actors han estat fins i tot exclosos per ser molestos.

Si analitzem tot el que ha succeït en els darrers 40 dies podem veure com tots els protagonistes han seguit treballant de forma individual i en la majoria de les ocasions a partir de la pressió i de l’enfrontament. En la majoria dels casos de forma egoista i mirant només pels propis interessos. Com ja vam dir, quan es culpa els altres del problema, es pot reaccionar de moltes maneres, però difícilment es farà de forma planificada i meditada, ni encertada, ni molt menys buscant el bé comú. No oblidem que es tracta d’una qüestió comunitària on tothom ha de poder participar.

Durant aquest temps també hem tingut l’oportunitat de seguir els mitjans de comunicació, locals, nacionals i estatals i hem vist com tothom en parlava, tothom tenia la seva opinió i la seva crònica i en totes les ocasions hem pogut veure un relat descriptiu, lineal, en el que els protagonistes  es feien retrets, queixes, excuses i fins i tot mentires que han alimentat la roda de la culpabilitat i de les acusacions creuades.

Tothom ha ajudat, amb els mitjans de comunicació fent d’altaveu,  a que l’homeòstasi s’imposés i, per tant, han cregut erròniament que aconseguien uns beneficis que no ho són, però en el fons els fa sentir guanyadors de la partida. La lluita entre els bons i els dolents de la que parlàvem en l’article anterior s’ha agreujat i magnificat i, per tant, les solucions de veritat i de fons encara es troben més lluny. Tothom creu que ha guanyat la batalla però han perdut la guerra que ara hem de pagar tots i totes amb aquest confinament.

Des de fora el que hem pogut veure ha estat la gran irresponsabilitat de cadascuna de les parts buscant la seva veritat, sense tenir en compte que estem davant d’una qüestió que només es pot afrontar conjuntament i amb corresponsabilitat. Atenent a les conseqüències a les que ara ens hem d’afrontar podem afirmar que totes les decisions que s’han pres i les que no s’han pres estan carregades d’irresponsabilitat, especialment la dels actors més poderosos i influents.

No podem oblidar que hem estat tres mesos confinats i que ara les famílies començàvem a veure la llum al final del camí, i tothom somiava a la seva manera en poder descansar i desconnectar d’aquest malson i carregar piles per a un possible futur confinament. Es tracta de salut mental en majúscules  i d’alleugerir la càrrega de moltes persones que acaben de patir i de passar en moltes ocasions per uns mesos molt durs i dolorosos amb moltes pèrdues econòmiques i lamentablement en molts casos pèrdues d’éssers estimats.

La pregunta que em faig és si algú ha pensat en totes aquestes persones o si els interessos particulars han passat per sobre dels de la població en general. Tenim la sensació que s’ha estat mirant cap a una altra banda durant molt de temps i no se si de forma conscient. Quan el sistema està molt malalt de vegades ens enceguem i no veiem més enllà dels nostres nassos.

Un altre element que cal destacar fa referència al tema dels experts. Ja fa molt de temps que els experts que parlen de la covid 19 són els sanitaris, ja que com es deia, la batalla es portava a terme als hospitals i centres sanitaris. Des de fa unes setmanes es comença a parlar que ara arriba la batalla social, la de les conseqüències de tot plegat. La pregunta és perquè no s’ha escoltat els veritables experts en lo social i en aquest tema en concret per a evitar aquesta realitat que ara hem de patir?. No són vàlids ni bons els diagnòstics que fan i han fet els professionals de lo social?

Com dèiem al principi, hi ha molta gent que coneix de primera ma aquesta temàtica i no ho fan defensant cap bandera, ni cap partit polític, però no se’ls ha escoltat, ja que com dèiem en el primer article, ningú vol sentir el que no li agrada. S’hagués pogut evitar? creiem que si, des de la responsabilitat política i de tots els actors i pensant en el bé de tota la ciutadania de Lleida.

Casualitat, causalitat, Homeòstasi?