Us deixem la reflexió del nostre company Miki Martínez Baena, a propòsit del dia mundial de la pobresa; 17 d’octubre
A la Catalunya actual ens trobem amb una taxa de pobresa superior al 20%, segons dades del Idescat, un nombre que va en augment als últims anys degut entre altres motius a les polítiques neoliberals a les que estem sotmesos.
I que és el que passa amb la gent que esta en risc de pobresa o que ja es troba immersa en aquesta realitat? Doncs parlem de persones que cada cop tenen més complicat generar ancoratges a la societat actual, derivat tot de les realitats amb les que es troben de cara. I per a més inri, si fa falta la dreta s’encarrega de endimoniar i culpar a cadascuna d’aquestes persones, fent que es sentin les úniques responsables de les seves situacions. Doncs és hora de que per alguns, aquesta gent quedi al marge, i quina millor solució que intentar deixar-los a un costat de tota dinàmica ciutadana, si els aconsegueixen amargar i fer-los responsables de la seva situació els acabaran fent invisibles. Lévi-Strauss (1958) ja ens advertia de que era molt complicat no tenir a un sector de la societat al marge, i feia referència a les societats centrípetes, on diferents sectors controladors de les dinàmiques, casualment aquells que en l’actualitat ens governen però que sol ho fan per als seus interessos, s’encarreguen d’enviar cap al exterior a aquells que queden fora de la norma establerta per ells mateixos, i de la que ells poden gaudir sense preocupar-se per el demà. A la nostra actualitat podem parlar que per estar dins la norma has de ser capaç de participar a la roda del consum, doncs la norma consumista és la que ens mana ara mateix, fet que fa que tota la gent en situació o risc de pobresa quedi fora.
Davant d’aquesta situació, tenim un deure, i es lluitar contra aquesta gent que vol dominar el món a costa de qui sigui, i per tant s’ha de fer un treball polític i social important per incloure a les persones en situació de pobresa en les dinàmiques socials, doncs d’aquesta manera serem capaços de que tinguin la oportunitat de tornar a revifar i que no caiguin a la deriva i la apatia que causen aquestes situacions deixant-te fora del sistema. Com ho tenim que fer? Si volem és més fàcil del que ens volen fer creure, però alguns hauran de rebutjar a certs privilegis. En primer lloc tindrem que deixar de privatitzar serveis com la sanitat i la educació (la disminució en la donació de beques i la pujada de taxes podem considerar-lo una forma de privatització encoberta), la introducció de un salari mínim digne, doncs ja tenim treballadors pobres. I si, fer polítiques proporcionalment redistributives, on les altes rendes paguessin més impostos i així alliberar una mica la càrrega econòmica a aquells que no tenen tants recursos econòmics. Com a punt més important, s’hauria de crear una Renta Garantida Universal, doncs ajuden a solucionar una mica dos problemàtiques que s’han d’abordar. Per un costat deixar d’estigmatitzar a les persones demandants de l’actual PIRMI, doncs aquesta seria un dret fonamental per a tots, i ens ficaria al mateix nivell, tots tindríem un nivell adquisitiu mínim, motiu pel qual podríem participar en tots els moviments socials i econòmics en menor o major mesura. A més ningú es veuria obligat a acceptar treballs precaris, podrien ser les persones més independent a l’hora d’elegir el seu futur. Per tant, el que podríem aconseguir d’aquesta manera és garantir a les persones més vulnerables, que pateixen la inseguretat i el empobriment, la possibilitat d’una vida digna i poder desenvolupar uns mínims de recursos per als ciutadans, establint al mateix temps un nou tipus de societat on es buscaria la millora de la situació actual.
Poder, es pot, ara sol falta que tots els factors implicats en acabar amb la pobresa vulguin treballar en aquesta direcció. Mentre certs sectors no facin la seva feina, allí ens tocarà estar als treballadors de lo social, aguantar aquesta pressió per tal de sostenir a les persones afectades, i d’aquesta manera evitar com ens sigui possible amb les nostres eines que quedin fora del sistema.
Comentaris